Dia clar

Un relat de: Marc Freixas

Sembla com si les fulles es morissin per mi,
cada vegada que em desfaig en elogis,
per l'aire que porta el vent que les fa moure;
no sé si sóc plenament conscient de les observacions dels meus ulls,
ni si mereixo aquesta sort de poder mirar,
però el què si que sé,
és que de tan en tan se'm descobreix un somriure entre les dents,
d'aquells que em fan pensar amb la importància de viure,
quan per sempre puc escriure totes les coses que em passen pel cap.

Avui no plou i el cel és ben blau;
he deixat enrera aquell dia gris i dolent que m'entristia,
per trobar-me amb el Sol estampat de cap a cap,
en tot aquest cel nostre.

Comentaris

  • Feia temps[Ofensiu]
    Ze Pequeño | 30-03-2007

    que no et llegia, i he arribat a aquest poema per casualitat. No he trobat just que no tingui cap comentari.

    M'agrada molt aquest dia que descrius, amb la sensació que tot ve de cara. Ja ho apuntes amb els primers versos, quan sembla que les fulles es morin quan s'elogia el vent que les fa moure.

    M'agrada com qüestiones si realment és merescuda la sort de poder mirar: tot és tan perfecte, tan ideal, que fins i tot un sembla sentir-te no digne; no digne ni tan sols de contemplar-ho.

    M'agrada que tinguis una certesa, i totalment clara: que apareix de tant en tant un somriure. Un somriure que et fa adonar de la gran sort que és viure. De com som d'afortunats per tenir vida i tenir aquest món al nostre voltant, i gaudir de la llibertat d'escriure tot allò que el cap (o tal volta l'ànima) ens dicta.

    I finalment el sol, que ens desperta aquesta actitud positiva i feliç. Un sol que podria ben bé ser aquell rostre que tant estimem, aquella maneta petita que ens busca a les palpentes cercant la nostra protecció. Malgrat que potser finestra enllà estigui plovent, tenim el sol dins nostre i en tot allò que ens envolta, i això és el que importa.

    Preciós poema.

    Una abraçada.

    Salz.

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Marc Freixas

Marc Freixas

725 Relats

1418 Comentaris

820986 Lectures

Valoració de l'autor: 9.58

Biografia:
Vaig neixer a Sant Pere de Riudebitlles -poble situat a la comarca de l'Alt Penedes amb provincia de Barcelona- un 13 de gener de 1975... o sigui que jo vaig arribar quan un impresentable moria pel be de tots en aquest mateix any.
Es ben cert que jo tambe soc fill d'una generacio covarda, pero per fer-hi quelcom, faig servir el poema com a fil conductor de la meva propia vida, i aixi, d'aquesta manera ressegueixo el bell paisatge de punta a punta amb el vers ben primitiu i nu... sense poema no soc res, i aixo ho saben be la gent que m'estima i m'envolta per aquest fotut mon que ens fa viure sempre depressa i a contracorrent.
Tinc una dona meravellosa,i dos fills maquissims : la Marina de 10 anys i en Biel de 3.
Prefereixo que no em valoreu, gracies.