Déu. Existeix o no existeix?

Un relat de: Cavaller de Moncaira

Que existesqui o no existesqui, per mi això no és la questió. I és que tant si no existeix com si existeix: Déu és. "Ego sum qui sum" diu la Sagrada Escriptura.
Més enllà del temps hi ha la Eternitat. El temps ell comença i ell acaba. L'Eternitat ni comença ni acaba. És el moment present continu. Déu és lo etern i més enllà de qualsevol dimensió.
Creure en la existència o total absència d'un déu em sembla una total pèrdua de temps tant en un sentit com en l'altre. Ara està de moda - trista i penosa moda per cert - la negació; arribant fins i tot la nostra sobèrbia a voler sentenciar-la com un dogma de fe cientific incontestable: " El creïent, l'home o la dona que encara van a una església a resar, és un curtet de gambals i un subnormal que té el coeficient mental d'un menor de cinc anys".
En realitat - potser també penosa però autentica realitat - ara per ara i dubto molt que demà per demà la cosa canvïe ; els nostres grans cientifics puguin demostrar amb ulls vertaderament cientifics una cosa o l'altra.
Per moltes voltes donem a la sinia, tant si creIem en la existència com en l'absència de Déu; Ell seguirà essent. Talvolta no estaria de més - creIent o no creïent - meditar aquest poema que uns atribueixen a Sant Joan de la Creu i altres a Santa Teresa de Jesus:
" No em mou Déu per estimar-te el Cel que m'has promés,ni l'infern tan espantós per deixar d'ofendre't. Tu em mous Senyor veure't clavat en creu i escarnit.... Encara no hi hagués Cel t'estimaria i encara no hi hagués Infern et temaria".

Comentaris

  • Jo al meu...[Ofensiu]
    Vicent Llémena i Jambet | 15-05-2008 | Valoració: 10

    ...modest entendre crec que que Déu existisca o no no és l'important, en filosofia Nietzsche va dir déu ha mort i l'hem matat tots, però què volia dir? no negar l'existència de Déu sinó buscar una forma de Déu que estimara la vida més del que l'ha estimada l'església cristiana al seu entendre. Però ningú no podrà mai dir que Déu no existeix igual que tampoc no es podrà provar l'existència. La fe o déu no podem eliminar-lo de les nostres vides tant si som creients com si no, jo no en sóc, però sé que hi ha un munt de persones, jo diria que la gran majoria que estimen déu com la part de la seua personalitat que els dona i els fa el seu nus borromeu, la conjunció d'allò real, allò imaginari i allò simbòlic, en resum que déu segueix sent "El nom del pare" per a moltíssimes persones, i qui perd el nom del pare cau en la bogeria, ja sé que no sóc gaire original i em base en la psicoanàlisi de Lacan per a explicar perquè hem de ser tolerants però ho hem de ser, és una de les coses que he après, jo no hi crec, però al igual que amb la democràcia donaria la meua vida per defensar els qui en creuen.
    No sé si m'he explicat bé, en fi que no és una qüestió com ser d'un club de futbol el fet de creure en déu sinó que aquell que hi creu s'hi juga moltes més coses, la seua salut mental. Estic d'acord amb tu, no existeix però... cal tenir tolerància amb els que hi creuen.

  • Us felicito Cavaller de Moncaira[Ofensiu]
    Astut | 24-12-2007 | Valoració: 10


    Teniu paraules profundes

    Felicitats Cavaller !

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Cavaller de Moncaira

Cavaller de Moncaira

220 Relats

335 Comentaris

184275 Lectures

Valoració de l'autor: 9.02

Biografia:
Vaig neixer a França on els meus pares havien emigrat i quan tenia tretze anys venguérem a Mallorca d'on procedeix tota la meva nissaga.
A l'hora d'ara ja he passat la setentena d'anys. Per sang, adopció i sobretot convicció em consider mallorqui de socarrel i pet tant de llengua i cultura catalana i ho defensaré sempre. Ho he defensat al setmanari "Sóller" on ja col-laborava de petit visquent el seu fundador JOAN MARQUÉS ARBONA !Pinoi" - d'això han passat ja cinquanta anys. (Ho recordo per si acàs hi ha qui no ho sap o intencionadament ho hagués oblidat) També aquesta ha sigut la meva positura a la "VEU DE SÓLLER) i ja no diguem al quinzenal "L'ESTEL DE MALLORCA" que dirigeix i edita un entusiaste patriota del catalanisme que fuma en pipa com el santjoaner i ex-conserje de nit de l'hotel " Bahía Grande" nomenat Mateu Joan i Florit.
Ah que quedi clar que no sóc ni anti francés ni anti espanyol però sí anti centralista i anti jacobi.