DESTÍ IRÒNIC

Tots l’anomenaven Scrooge, com l’home mal carat i avar del conte de Nadal de Dickens, i el temien per les seves sortides. Era dèspota, agre i sense escrúpols.

Un director, llunàtic de mena que s’havia il•luminat fent valer les seves arts de suposada emprenedoria. Havia tingut una brillant idea per assolir el màxim de rendiment i optimitzar el sistema: el mètode “Punt de partida” que l’anomenava “Punt 0”. Era senzill: diàriament havies de deixar gestionats tots els correus electrònics rebuts. El mateix sistema desviava tots els que no havies obert i reenviat en les últimes vint-i-quatre hores. Cada correu desviat, suposava una penalització de sou o d’hores dels dies de vacances. La seva teoria era que començar de nou cada dia et feia més productiu.

L’Oriol se sentia psicològicament enfonsat. La seva feina s’havia convertit en un calvari amb el rerefons de pressions psicològiques i agressions verbals del director. No gosava plantar-li cara i d’això se’n valia.

—Oriol no seràs mai un bon director. Jo necessito algú amb qui pugui confiar, capaç de governar, sense miraments i amb empenta!

—Això no pot acabar bé de cap manera!— L’Oriol fou el primer que va gosar protestar i es va plantar. — Aquest mètode l’únic que aconsegueix és crear mal ambient als treballadors i mal servei als clients. —

Amb una sobredosi de poder, el director es va estarrufar com un gall d’indi esventant-li que ja podia plegar— El món no és pels ineptes!

Renoi! Algú de dalt li va donar la raó. De sobte el director començà a caragolar-se de dolor al pit murmurant, mig ofegat, que algú avisés a una ambulància...

“Punt de partida SA” es convertí en una empresa líder en el mercat pel seu mètode innovador “Punt 0”. L’Oriol, el nou propietari, fou reconegut com l’empresari novell més emprenedor de l’any.