Despertars

Despertar d'una tarda d'hivern :

Obre els ulls i veu que s'ha adormit al sofà, i aquestes dormides no li són gens bones. Primer no sap on és, ni quina hora és, entre la foscor aconseguèix divisar uns números digitals al vídeo, són verds i borrosos. Tanca els ulls amb força i els torna a obrir, són les 18:15....oh! ha dormit gairebé tres hores. Es vol aixecar de seguida per intentar aprofitar la tarda, sembla que l'hagin anestessiat, intenta amb totes les seves forces lluitar contra aquesta penetrant somnolència i que gairebé fa por. Aconseguèix aixecar-se i arrivar a obrir el llum del menjador, estira els brassos amunt mentre pensa que no hauría de fer aquestes migdiades perquè són incontrolables.

Despertar al matí un dia de cada dia :

Agafa impuls i s'enlaira......està volant per damunt la ciutat. Passa per sobre el seu barri, i passa per sobre el súper, i també localitza el bar de la cantonada, i ara veu la tenda d'electrodomèstics, s'acosta a l'aparador i veu que als televisors hi surten els seus amics, veu les torradores, i els mòbils.....titititi, titititi....i no pot agafar el mòbil, intenta travessar el vidre de l'aparador….titititi, titititi…oh, és el despetador !
Obre els ulls i allarga la ma per intentar parar aquest trasto que sembla que s'hagi tornat boig. És un d'aquells despertadors que van sonant cada cinc minuts, per sort, perquè és incapaç d'aixecar-se del llit a la primera pitada. Titititi...i torna a parar-lo, i mira de reüll i veu que encara li queden deu minuts per acotxar-se entre els carinyosos llençols...mmm...titititi...joder, en queden cinc, però els aprofita com mai, mai cinc minuts li han donat tanta alegría, quatre, tres, dos, un minut.
Va vinga.

Despertar d'una il.lusió :

Es compren un pis, petit, vell, però molt acollidor i bé de preu.
-T'agrada ?
-Pse, si….és el que ens podem comprar, no està gens malament carinyo.

L'endemà hi tornen, i els agrada una mica més, ja s'imaginen com quedarà el sofà cantoner davant la finestra.
-Al migdia hi tocarà un solet molt guapo.
-Si, i la planta hi estarà de conya.

A la setmana ja frisen per anar-hi a viure.
-Va que només s'ha de fer la instal.lació elèctrica i tirar l'envà de la cuina.
-Quines ganes tinc de venir a viure a casa nostra, casa nostra, sona bé, oi?

Al fer les regates per la instal.lació elèctrica, se n'adonen que el sostre està molt molt fotut.
-Joder, s'ha d'arreglar el sostre.
-Això potser ens costa un milió de peles.

Han de demanar el projecte de l'arquitecte, els plànols d'obra, el permís d'obra, comprar el material, trucar al paleta......i passen amb el cotxe per davant el pis i ja no gosen mirar enlaire.
-M'he desinflat carinyo.
-Jo també.