Ara

Un relat de: apex0

T'has parat mai a pensar com passa el temps? Però en plan ... "ui, com passa el temps". No no, en plan, ...."òstia, és increïble com passa el temps!"

Jo ara és quan m'ho començo a plantejar, bé, no, ara és quan ho entenc el seu significat.
Per exemple, quan em deien que aprofités el temps, que no em quedés hores asseguda al sofà sense fer res i que fregués els plats, i a mi em no em venia de gust fer res, no tenia cap tipus de remordiment per perdre el temps, és més, no entenia el significat de perdre el temps... hi ha temps per tot, pensava. I avui segueixo escarxofant-me al sofà quan em ve de gust, però amb dues diferències, una, que és el meu sofà, i dues, que resulta que els plats també són meus i si no els frego ara els hauré de fregar després.
Que a la meva consciència ja se li està posant el cul pla de tant estar asseguda, i m'estan passant els anys per davant els nassos i jo, asseguda al sofà, veient la vida passar....em falten hores o em falta vitalitat?

Avui em ve de gust disfrutar dels petits plaers de la vida. Qualssevol cosa que em faci una mica de gràcia decideixo que me'n fa molta, per exemple, m'agrada que el sol m'escalfi la cara, m'agrada quan vaig pel carrer i m'ha semblat veure algú que és feliç, m'agrada que em somriguin, que el menjar estigui bo, m'agrada conèixer a persones que encara són persones, les pilotes de goma, els bars antics, m'agraden els recipients plens d'aigua ... He de disfrutar plenament d'aquests moments, perquè pot ser que no tardi en venir-ne un d'aquells en els que desitjo quedar-me sola, que desaparèixi tothom, necessito silenci, o algú se n'anirà directament a la merda (amb perdó).
El punt està en trobar-li la gràcia al tema, intentar no perdre el bon humor, encara que a vegades sembli impossible.
Si és que a mi, la veritat, la vida em somriu, la veig molt diferent de com la veia, jo crec que tenia por, suposo que he estat trenta anys de la meva vida patint per si em passava alguna cosa dolenta, o el que es pitjor, patint per si em passava qualssevol cosa. Però tot té un principi i un final, i ara és moment de començar de nou, s'ha acabat la meva etapa d'inconsciència.
Durant aquest temps de despertars he estat llegint molt, i anava recollint frases, observacions, pensaments sobre el que llegia, anotava el que m'agradava, tot el que em venia de gust escriure. Després m'asseia al llit i ordenava per temes, per impacte, per bellesa, pel que sigui, tot el material recollit durant el dia.
Una de les primeres coses que vaig llegir, va ser "Agafa la teva vida amb les mans i, què passa? És terrible: no tens ningú a qui culpar " ( ... ), no recordo d'on ho vaig treure, no sempre anoto l'autor o la font d'informació, però anem al cas, aquí vaig entendre que tenim una única missió, viure la nostra vida com ens sembli, i ser en tot moment amos dels nostres actes i de les conseqüències que aquests aporten.
És indescriptible la sensació que vaig tenir, sempre ho havia sentit però aquell dia ho vaig entendre, i un gran buit dins meu s'omplia de manera molt reconfortant.

Sense intentar trobar-li l'explicació, s'acosten a la meva vida d'ara éssers nets, conec a gent que m'omple. M'està passant alguna cosa especial, crec que puc sentir les vibracions, sento l'energia, i aquest sentiment no té desperdici. Costa d'explicar a qui ni tan sols es planteja si existeix o no l'energia, és una cosa que ens haurien d'explicar des de petits, jo ho faré si en tinc la oportunitat. "En la quarta dimensió de la consciència, els éssers s'identifiquen per la classe d'energia que irradien" ( Como atraer a tu alma gemela. Patricia Hashuel).

Al llegir aquest fragment vaig prendre la lliçó d'humilitat per excel·lència :
"Una mare portà el seu fill a Mahatma Gandhi i li implorà : ‘per favor, Mahatma demani al meu fill que no mengi sucre'
Gandhi, després d'una pausa, li demanà : ‘porti'm al seu fill d'aquí a dues setmanes'.
Dues setmanes després, ella hi tornà amb el fill. Gandhi mirà al fons dels ulls del noi i li digué: ‘No mengi sucre'
Agraïda, però desconcertada, la dona preguntà : Per què m'ha demanat dues setmanes? Podia haver-li dit el mateix abans!
I Gandhi respongué: ‘Fa dues setmanes, jo estava menjant sucre ‘."


Bé, no pararia d'explicar-te coses sobre les meves meravelloses experiències, d'analitzar cada moment en el que me n'he adonat d'alguna cosa de suma importància pel meu desenvolupament emocional, d'explicar-te que quan sóc a la platja i miro cap al no res és quan més plena em sento, però has de tenir el plaer de descobrir-ho per tu mateix.

Comentaris

  • la felicitat esta en les petites coses[Ofensiu]
    bategar | 31-03-2006 | Valoració: 8

    Sincerament m'agradat molt el teu relat, penso que et mostres molt natural i vols transmetre el que vas sentin en cadascun dels moments en que et vas omplint.
    felicitats! un petó

l´Autor

apex0

2 Relats

1 Comentaris

1540 Lectures

Valoració de l'autor: 5.00

Últims relats de l'autor