Desordre a tres

Un relat de: Daniel N.

Les fornades de vianants
miren el cel enterbolit
cercant respostes enigmàtiques
punts de trobada
per revifar la cantarella
en mig de les onades
les gavines espicassen
peixos indemnes
voladors i carronyaires
les fondàries místiques del mar
rebenten les possibilitats abassegadores
amb condimentacions usufructuàries temibles
regirant el capoll
amb tendresa retornada a l'origen

Les infaustes prossecucions represes
per exèrcits d'animals domèstics
ullen ara les cavitats cavernoses
on rates-pinyades capgiraires
escupen verins automàtics
per por de sucumbir alienament
a les bafarades estranyes de vapors
a les novetats de tota mena
que emplenen els aparadors llustrosos
on fibres molsudes s'entreteixeixen
per alegria de masses
difuntes que ramblegen esmaperdudes
a la recerca d'oportunitats mereixibles
de plusvàlues adquiribles farinoses
la neu repica contra el terra
la seva simfonia de silenci
la mort precedeix el silenci
la manca de vibració externa
preludien foscors tenebroses
caus de rapinyaires peluts
infanticidis copsats matiners
perfums de glòria tardana
que cau sobre les temples
desfà les precipitacions humides
on les obres magnes contractades
escupen el llegat de fonamentacions
fornicacions airoses trepidants
estímuls arbitraris aplicats
refregeixen el vers perfumat
albiren els horitzons al llunyedar
per cantar les composicions florals
els morts als forats es regiren
quant a la possibilitat suspesa
resta sense definir llur capteniment

Altrament dites al·locucions
protestes infundades a peu de seu
reflecteixen el sentiment contradictori
les hores de pensament de substrats
tantes coses ignorades captives
dins l'embolcall de lucidesa tràgica
on riuades produïdes per fums
colpegen el cor de l'urbs adormida
recordant amb punyor retorçada
el destí de les faunes i amuntegaments
de pedres glaçades transparents
amb esmolades puntes prismàtiques
assenyalen el cel venjador
causen fortors novelles
admirables en llur constitució parella
als cristalls geomètrics que pacients
afloren surosos d'esma
amb un cabirol enjogassat i saltironaire
que recita els mots del destí
al vent xiuxiuejant que ziga-zagueja
pedrums a la vora del cingle
salts d'aigua impossibles tritllegen
al final del camí, la bassa
perduda enmig de boscos temibles
ausculta sense escoltar les pregàries

La praderia llunyana escomet
el cel curull d'aire
amb monolítiques imprecisions regirades
en mig de la desolació escalfada
de tantes distàncies recorregudes
de tants moments de glòria inspirada
que cauen en l'oblit cruel
es desfan com gelats oblidats
com immensos blocs de glaçada matèria
precipitant-se vers el mar bellugadís
amb espetec i aixecament de núvols
el cel espera les pellofes
caigudes del fruit encara a l'arbre
recorden amb massa precisió
les darreres hores del profeta
ferit de mort pel poder
ara i adés rebutjat injustificadament
per clàusules injustificades adherides
als contractes finals de servei
que precisen el significat palès
dels indicatius de gènere esgarriats
corren vers la seva destrucció
ignorants del perills, somrients
sense adonar-se de les hores perdudes
que cauen com gotes quilomètriques
al damunt dels caps pensants
la refrigeració espontània dels clatells
obtinguda de franc pel moviment
representa l'esglai de les masses
les hores perdudes reclamen
el seu delme sagnant de temps
cal acontentar-les prestament amb sacrifici i abnegació.

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

l´Autor

Daniel N.

375 Relats

86 Comentaris

275337 Lectures

Valoració de l'autor: 9.68

Biografia:
Tinc aquesta mena de bloc

Espero que t'agradin els meus relats. A mi m'agraden, tot i que no sempre.