Desig

Una mirada amagada entre converses banals va anar obrint la porta del desig delicadament. Entre petits glops de vi i rialles va anar creixent una set d’un elixir més selecte que semblava brollar dels llavis de l’altre. Els sentits més primaris com el gust i l’olfacte van començar a despertar un joc de sensacions que feia ja difícil ignorar aquella pulsió que els atreia com la gravetat. Amb cada breu contacte aleatori entre les seves pells imantades es generava una electricitat capaç de accelerar els seus batecs a un ritme ancestral i tribal indicant el preludi de una dansa molt més íntima que la d’aquella taula a mitja llum del restaurant.
Impulsivament va fer un gest al cambrer per demanar el compte penedint-se ràpidament per haver fet tan evident la seva impaciència en aquella primera cita i donar una imatge de desesperada. Però la mirada de complicitat i aquell mig somriure d’en Pol que tant l’encenia li van indicar que tots dos jugaven en la mateixa lliga.
Petons i carícies impedien que les claus entressin al pany. La porta era l’últim obstacle del seu univers privat on els seus cossos podrien ser un. Per poder concentrar-se va haver d'apartar aquelles mans hàbils que tocaven parts del seu cos que no volien que s’aturés mai. Van entrar entrellaçats en un mar d’abraçades càlides, cada peça de roba s’interposava en el seu camí de trobar-se, d’explorar-se mútuament entre respiracions agitades i gemecs. La cremallera del vestit es va encallar a mig camí i ell li va treure pel cap mentre ella aixecava els seus braços excitada al notar la seva evident erecció. Els pantalons d’ell van quedar oblidats rere el sofà, en aquella cursa per arribar al màxim plaer. Sentir els seus llavis acariciant el seu coll va eriçar tota la seva pell i endurir els seus mugrons. Aviat el va sentir dintre fent-la sentir viva, vibrant, apropant-se amb velocitat al èxtasi que els va arribar quasi a la vegada com un regal prohibit.