desfogar-se va bé, no?

Un relat de: jumpy112

Ser aquell ocell sense ales capaç de volar, volar tan lluny i tan aprop al mateix temps, com puc ser capaç de caminar sense tenir una clara orientació? com anar sense peus a qualsevol horitzó, o com aquell que beu sense tenir sed.... exacte així es com es veu el món desde aquí, sense ulleres ni visions. Agafo un camí que no porta enlloc, comprovant vaig comprovar que has de ser tu, per començar-te a sentir-te bé.
No es tan fàcil mirar enrrere i dir que res importa, perque mentiria al món dient que estic bé, complicat es acceptar la teva situació sense res encara per entendre, diferent també es abraçar-te al món sense res a qui tocar, però que ple que està el món i que buida que estic jo.
Diferent em sento i vaig sentint sensacions estúpides sense compendre. Canta, balla, riu, plora però fes-ho bé. La vida està plena de petites sorpreses que l'art està en saber-les distinguir.
Vaig agafant les meves rendes sense saber encara on partiré, només se que puc arribar a recollir aquella estrella que tant em farà brillar, però que encara no conec. Que gran seria dir-li al món " em sento bé" que gran seria escoltar el que les teves orelles volen sentir... que gran seria coneiexe't de nou..

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: