carta d'un dia d'estiu

Un relat de: jumpy112

M'acabo de llevar, petites escletxes de llum entren per la finestra, mentres que l'aire del vetilador dona un toc fresc a l'habitació i sona delincuentes per alegrar un nou dia a aiguablava.

Està sent una experiencia maca, ja que estic en un lloc molt maco i tinc uns companys molt agradables.

M'he posat a mirar la teva fotografia que ocupa lloc a la tauleta de nit, i encara estic pensant en aquests petits canvis que estem fent... de com va començar tot, com passaven els dies, i com de mica en mica em vas enamorar... es molt maca l 'historia...

Però també estic pensant... en aquests dies, i sobretot en aquest cap d setmana. Espero sincerament que només sigui un sutrac al terra que en fa anar una mica lents o distants a l'hora d'actuar... simplement m'agraderia que de mica en mica complisim el que hem dit, totes les paraules que es convertisin en fets i que els dos col·laboresim, però hem de ser els dos, ja que si volem fer un camí llarg, es dos hem de caminar al mateix ritme.

Comentaris

  • jumpy112 | 14-11-2009

    grààcies :)

  • Enhorabona per aquest relat[Ofensiu]
    Romy Ros | 12-11-2009 | Valoració: 10

    tan líric i tan intimista, et transporta a una converse semi-en-silenci entre dos persones que s'estimen i que una d'elles vol una continuitat i reseguir un camí infinit però que no està segura que l'altre vulgui el mateix. M'ha agradat força la teva prosa poètica.