Cercador
Desesper
Un relat de: CeciliaBMDe l’espera més enllà
ja comence a sospitar,
que si no ets no estaràs:
No has vingut, ja no vindràs.
Tres cubates han passat
gola avall, i estic bufat,
ja té igual, ja res no importa.
El meu cos demana afecte,
l’emborratxe per callar-lo,
i a trenc d’alba m’arrossegue
vençut , sota els llençols, K.O.,
pudint a tabac i alcohol.
No vull, no, vull resistir,
però, aquest desig em pot,
m’empeny i em demana a crits,
dels meus dits un trist consol,
i allà van, a consolar-me.
M’estremeix i plore i rabie,
pensant en la blancor nua
de la pitrera, en el tacte:
suau, grossa i rodona, crua,
em llepe els llavis tastant-te,
imagine el teu cos, sua,
m’imagine en tu, cavalque, …
…dins…damunt…palpant…mullant…
el teu cos calent i blanc,
ni que siga en els teus somnis,
potser ens veurem somiant,
potser ho farem somiant .
M’adorm amb la ma mullada,
la llavor malbaratada,
esperant veure’t demà:
Trobem-nos i revengem-nos,
que hui hem patit molta fam!
Et pense menjar els pits
et pense fer estremir,
i tu menjaràs amb deler,
el meu plaer tot sencer,
si et trobe vas a patir
sobredosi de plaer!
ja comence a sospitar,
que si no ets no estaràs:
No has vingut, ja no vindràs.
Tres cubates han passat
gola avall, i estic bufat,
ja té igual, ja res no importa.
El meu cos demana afecte,
l’emborratxe per callar-lo,
i a trenc d’alba m’arrossegue
vençut , sota els llençols, K.O.,
pudint a tabac i alcohol.
No vull, no, vull resistir,
però, aquest desig em pot,
m’empeny i em demana a crits,
dels meus dits un trist consol,
i allà van, a consolar-me.
M’estremeix i plore i rabie,
pensant en la blancor nua
de la pitrera, en el tacte:
suau, grossa i rodona, crua,
em llepe els llavis tastant-te,
imagine el teu cos, sua,
m’imagine en tu, cavalque, …
…dins…damunt…palpant…mullant…
el teu cos calent i blanc,
ni que siga en els teus somnis,
potser ens veurem somiant,
potser ho farem somiant .
M’adorm amb la ma mullada,
la llavor malbaratada,
esperant veure’t demà:
Trobem-nos i revengem-nos,
que hui hem patit molta fam!
Et pense menjar els pits
et pense fer estremir,
i tu menjaràs amb deler,
el meu plaer tot sencer,
si et trobe vas a patir
sobredosi de plaer!
Comentaris
-
Plaer ple.[Ofensiu]PERLA DE VELLUT | 01-03-2019 | Valoració: 10
Un poema preciós i amb un toc molt original, on es veu el desesper per damunt de les teues necessitats. És molt complet i té un aire molt especial, que es nota la teua inspiració rotunda de plaer.
Una abraçada...
Perla de vellut
l´Autor
43 Relats
55 Comentaris
23578 Lectures
Valoració de l'autor: 9.88
Biografia:
De Benissa (1980).El meu blog: enigmamenor.wordpress.com