Desè aniversari de la mort de l’Òscar

Avui fa deu mesos que no tinc l'Òscar al meu costat,
encara el trobo a faltar,
la seva alegria,
les seves ganes de viure,
el seu amor cap a nosaltres,
i el seu recolzament,
sembla que la vida passa molt a poc a poc,
però no és així.
Quan una persona marxa del nostre costat,
tan sols queden records,
els sentiments cap aquesta persona
i el seu record perdurarà sempre,
cada mes que passa
el seu record resta en la meva memòria,
sempre el recordo,
no hi serà mai a l'oblit.
Era una de les millors persones que he conegut i estimat,
sempre recordo la seva veu i la seva simpatia,
era una persona difícil d’oblidar,
tant jo com l'Òscar, el nostre fill,
sempre el recordarem tal i com era,
la seva imatge estarà amb nosaltres,
el vam estimar molt i això costa d'oblidar.
Van ser trenta-cinc anys al seu costat:

“—Gràcies carinyo per estar al meu costat,
sempre t'he estimat i t'estimaré sempre en tot moment
encara que no estiguis al meu costat.”

Els records de persones tan entranyables com ell
i amb un amor cap a les persones,
és una de les coses que no s'obliden!
La vida continua però és diferent!
ja que no tenim la persona més important
de les nostres vides al nostre costat,
això fa molt mal però hem de continuar!
i hem de seguir endavant
encara que no el tinguem al nostre costat!

“—Òscar t'estimo i t'estimaré sempre!
I sempre et recordarem amb amor i estimació!
Jo i l'Òscar, el nostre fill.”