Cercador
des d'un altre punt de vista
Un relat de: irene vilanova- Compartir:
Mira-te’ls ells es creuen els reis del món, caminen pels carrers mirant a la resta amb uns aires de superioritat, per culpa d’ells la terra està fet una merda.
A vegades penso que m’agradaria tornar a la prehistòria per veure un món sense cases, sense contaminació, sense desfalcs econòmics, sense conspiracions i sense totes aquestes coses que hi ha avui en dia i on hi podria córrer tranquil•lament.
Estic mirant per la finestra, a baix a l’acera hi ha dues dones que s’acaben de trobar, i ja estan criticant, no suporto aquesta mania, que si aquell ha fet no se què, que si l’altre a fet allò, potser es pensen que elles són perfectes i no s’equivoquen mai?
Aquestes dues dones marxen i arriba un home, d’uns quaranta llargs, s’acosta a la paret mira banda i banda del carrer com si li fes por que algú el mirés, pobre home no sap que l’estic veien, ell es gira s’abaixa la cremallera i... ja us ho podeu imaginar, llavors es queixen del animals, bé de fet els humans també són animals.
Un dia vaig anar a passejar amb la Mestressa, vam parar a la botiga perquè ella havia de comprar llet, jo em vaig quedar a fora com sempre però tot i així vaig sentir com la botiguera deia:
- Encara vas amb aquet tant lleig i pelut?
La Mestressa va agafar la llet i va marxar sense dir res, al sortir em va fer una abraçada i em va dir:
- Tu no li facis cas a aquesta, que la llegia ho és ella.
Acabo de sentir la porta, deu haver arribat la Mestressa, li salto a sobre li faig un petó dels meus.
- Fora, no em llepis!
Sempre es queixa pel mateix, però a mi m’és igual els gossos no sabem fer petons d’altre manera. L’altre dia va portar un noi a casa, es van asseure al sofà i es van començar a petonejar, però no petons petits, no, semblava que s’haguessin de menjar l’un a l’altre i a més a més boca amb boca, que espero que s’haguessin rentat les dents, i després va i es queixa dels meus petons.
Fa uns dies mirava el telenotícies i sortien dos països que volien entrar en guerra per uns problemes personals dels governants, això em fa posar malalt, és que la gent que mana no té sentiments? I de fet com aquet problema tants d’altres, per culpa dels que manen acaba patint tothom, ja ho deia la meva àvia, més ben dit l’àvia de la Mestressa, sempre paguen justos per pecadors.
Ara estic mirant la Mestressa, com que arriba la calor s’està depilant, fa una cara de dolor, és ben beneita, ella i totes les persones que tenen aquesta afició d’arrancar-se el pèls, jo un dia veient que ella ho feia vaig pensar que potser era divertit i ho vaig provar de fer, mare de Déu quin mal, mai més ho tornaré a fer. A més a més no entenc perquè ho fan, per estar més guapos? Si ets guapo ets guapo i si no, no. Si els hi neixen els pèls per alguna cosa és, per no passar tan fred a l’hivern i per no creamar-te la pell a l’estiu. Per culpa d’això van
carregats de roba a l’hivern i s’han de posar crema solar a l’estiu. Jo a l’hivern puc estar tranquil•lament a fora sense patir fred.
els humans tenen com uns hàbits de vida marcats, es lleven esmorzen van a la feina o a l’escola, dinen i la resta no cal que us la digui perquè ja la deveu saber, haurien d’aprendre a viure la vida sense estressar-se i fent les coses que els hi agraden, jo mateix dormo les hores que vull, quan tinc ganes de córrer i quan estic cansat paro, quan tinc gana menjo sigui l’hora que sigui.
Ara estic criticant els humans però també tenen coses bones, tot i així no sé si els acabaré d’entendre mai, ai els humans qui els entengui que els compri.
A vegades penso que m’agradaria tornar a la prehistòria per veure un món sense cases, sense contaminació, sense desfalcs econòmics, sense conspiracions i sense totes aquestes coses que hi ha avui en dia i on hi podria córrer tranquil•lament.
Estic mirant per la finestra, a baix a l’acera hi ha dues dones que s’acaben de trobar, i ja estan criticant, no suporto aquesta mania, que si aquell ha fet no se què, que si l’altre a fet allò, potser es pensen que elles són perfectes i no s’equivoquen mai?
Aquestes dues dones marxen i arriba un home, d’uns quaranta llargs, s’acosta a la paret mira banda i banda del carrer com si li fes por que algú el mirés, pobre home no sap que l’estic veien, ell es gira s’abaixa la cremallera i... ja us ho podeu imaginar, llavors es queixen del animals, bé de fet els humans també són animals.
Un dia vaig anar a passejar amb la Mestressa, vam parar a la botiga perquè ella havia de comprar llet, jo em vaig quedar a fora com sempre però tot i així vaig sentir com la botiguera deia:
- Encara vas amb aquet tant lleig i pelut?
La Mestressa va agafar la llet i va marxar sense dir res, al sortir em va fer una abraçada i em va dir:
- Tu no li facis cas a aquesta, que la llegia ho és ella.
Acabo de sentir la porta, deu haver arribat la Mestressa, li salto a sobre li faig un petó dels meus.
- Fora, no em llepis!
Sempre es queixa pel mateix, però a mi m’és igual els gossos no sabem fer petons d’altre manera. L’altre dia va portar un noi a casa, es van asseure al sofà i es van començar a petonejar, però no petons petits, no, semblava que s’haguessin de menjar l’un a l’altre i a més a més boca amb boca, que espero que s’haguessin rentat les dents, i després va i es queixa dels meus petons.
Fa uns dies mirava el telenotícies i sortien dos països que volien entrar en guerra per uns problemes personals dels governants, això em fa posar malalt, és que la gent que mana no té sentiments? I de fet com aquet problema tants d’altres, per culpa dels que manen acaba patint tothom, ja ho deia la meva àvia, més ben dit l’àvia de la Mestressa, sempre paguen justos per pecadors.
Ara estic mirant la Mestressa, com que arriba la calor s’està depilant, fa una cara de dolor, és ben beneita, ella i totes les persones que tenen aquesta afició d’arrancar-se el pèls, jo un dia veient que ella ho feia vaig pensar que potser era divertit i ho vaig provar de fer, mare de Déu quin mal, mai més ho tornaré a fer. A més a més no entenc perquè ho fan, per estar més guapos? Si ets guapo ets guapo i si no, no. Si els hi neixen els pèls per alguna cosa és, per no passar tan fred a l’hivern i per no creamar-te la pell a l’estiu. Per culpa d’això van
carregats de roba a l’hivern i s’han de posar crema solar a l’estiu. Jo a l’hivern puc estar tranquil•lament a fora sense patir fred.
els humans tenen com uns hàbits de vida marcats, es lleven esmorzen van a la feina o a l’escola, dinen i la resta no cal que us la digui perquè ja la deveu saber, haurien d’aprendre a viure la vida sense estressar-se i fent les coses que els hi agraden, jo mateix dormo les hores que vull, quan tinc ganes de córrer i quan estic cansat paro, quan tinc gana menjo sigui l’hora que sigui.
Ara estic criticant els humans però també tenen coses bones, tot i així no sé si els acabaré d’entendre mai, ai els humans qui els entengui que els compri.