D'entre la foscor 01

Un relat de: Neirol

Se la van endur quan encara no tenia deu anys. L'única explicació que havien donat és que estava destinada a ser una dels Grans. Els seus pares no havien fet res per impedir-ho, i l'únic que l'havia plorat havia estat l'Arnau. L'havia estimat des del primer moment en què l'havia vist, amb l'amor incondicional i sense fronteres que només poden sentir els infants. Aquell dia en què havia agafat la mà d'aquella nena maldestre i riallera, l'Arnau havia sabut que el seu destí estaria lligat al d'ella. I així havia estat.
El Consell Superior de la Màgia, l'òrgan encarregat de regir el món en el qual havia crescut l'Arnau, havia començat a establir normes diferenciadores pocs anys després que s'enduguessin l'Ares. Aquells destinats a ser posseïdors del gran poder, com l'anomenaven, gaudien d'una sèrie de privilegis dels quals es privava la resta de la societat. Es van encarir els impostos, i moltes famílies es van veure obligades a abandonar les seves llars i traslladar-se a les grans poblacions per malviure entre misèria, fam, i porqueria.
Feia tres anys que els pares de l'Arnau havien tancat el mas i havien decidit provar sort en una altra terra. Ell, però, s'havia quedat al poble, decidit a lluitar per una vida que es negava a oblidar.
Va ser quan va rebre la notícia de la mort dels seus pares, a mans d'uns bandolers que els havien assaltat i robat, que l'Arnau va començar a lluitar.

Comentaris

  • Fantàstica![Ofensiu]
    Cagalló | 19-07-2008 | Valoració: 9

    Caram, Neirol, et va la literatura fantàstica! Ens vénen moltes ganes de llegir la continuació! Moltes gràcies pels teus comentaris, els tindré molt en compte.

    Petons.