Cercador
Demano que siguis al meu costat
Un relat de: Marc Freixas- Compartir:
no demano que facis una lluna de crom per a mi,
ni que em recordis el sucre dolç,
ni que em portis la dona d'aigua
d'aquell desamor a mar, a somni
tampoc no vull cap mena de poema premeditat...
no necessito paraules buides de sentiments,
ni recordar el miratge d'aquell noi que mira aquella noia
necessito
que miris on sóc
necessito
consciència pura de ment incondicional
demano que siguis al meu costat
Comentaris
-
Bon poema![Ofensiu]Unaquimera | 03-05-2006
Miro on ets... i et llegeixo;
m'apropo... i sense coneixer-te, et reconec;
Aquesta és la màgia dels mots:
em sento be al teu costat perquè les teves paraules són netes i clares: necessito... i demano! Paraules ben plenes de vida, enèrgiques, no doloroses ni vençudes.
Bon poema, que a més ofereix espai als éssers nocturns amb llargues cabelleres de tons de coure que armonitzen el seu encís amb el del teu vers, il.luminat per una lluma de crom: bon joc de llums i tons, un contrast molt ben trobat!
Aquestes dones fugisseres en han prestat les seves ales de papallona per anar del meu gemec al teu anhel: ara que ja coneixem el camí, podem tornar a trobar-nos... estaré encantada!
Una abraçada i fins aviat, Marc!
Una quimera
Veus com m'he recordat?
l´Autor
725 Relats
1414 Comentaris
872451 Lectures
Valoració de l'autor: 9.59
Biografia:
Vaig neixer a Sant Pere de Riudebitlles -poble situat a la comarca de l'Alt Penedes amb provincia de Barcelona- un 13 de gener de 1975... o sigui que jo vaig arribar quan un impresentable moria pel be de tots en aquest mateix any.Es ben cert que jo tambe soc fill d'una generacio covarda, pero per fer-hi quelcom, faig servir el poema com a fil conductor de la meva propia vida, i aixi, d'aquesta manera ressegueixo el bell paisatge de punta a punta amb el vers ben primitiu i nu... sense poema no soc res, i aixo ho saben be la gent que m'estima i m'envolta per aquest fotut mon que ens fa viure sempre depressa i a contracorrent.
Tinc una dona meravellosa,i dos fills maquissims : la Marina de 10 anys i en Biel de 3.
Prefereixo que no em valoreu, gracies.