Demano que siguis al meu costat

Un relat de: Marc Freixas

no demano que facis una lluna de crom per a mi,
ni que em recordis el sucre dolç,
ni que em portis la dona d'aigua
d'aquell desamor a mar, a somni

tampoc no vull cap mena de poema premeditat...

no necessito paraules buides de sentiments,
ni recordar el miratge d'aquell noi que mira aquella noia


necessito
que miris on sóc

necessito
consciència pura de ment incondicional


demano que siguis al meu costat

Comentaris

  • Bon poema![Ofensiu]
    Unaquimera | 03-05-2006

    Miro on ets... i et llegeixo;

    m'apropo... i sense coneixer-te, et reconec;

    Aquesta és la màgia dels mots:
    em sento be al teu costat perquè les teves paraules són netes i clares: necessito... i demano! Paraules ben plenes de vida, enèrgiques, no doloroses ni vençudes.

    Bon poema, que a més ofereix espai als éssers nocturns amb llargues cabelleres de tons de coure que armonitzen el seu encís amb el del teu vers, il.luminat per una lluma de crom: bon joc de llums i tons, un contrast molt ben trobat!

    Aquestes dones fugisseres en han prestat les seves ales de papallona per anar del meu gemec al teu anhel: ara que ja coneixem el camí, podem tornar a trobar-nos... estaré encantada!

    Una abraçada i fins aviat, Marc!
    Una quimera

    Veus com m'he recordat?

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Marc Freixas

Marc Freixas

725 Relats

1418 Comentaris

821104 Lectures

Valoració de l'autor: 9.58

Biografia:
Vaig neixer a Sant Pere de Riudebitlles -poble situat a la comarca de l'Alt Penedes amb provincia de Barcelona- un 13 de gener de 1975... o sigui que jo vaig arribar quan un impresentable moria pel be de tots en aquest mateix any.
Es ben cert que jo tambe soc fill d'una generacio covarda, pero per fer-hi quelcom, faig servir el poema com a fil conductor de la meva propia vida, i aixi, d'aquesta manera ressegueixo el bell paisatge de punta a punta amb el vers ben primitiu i nu... sense poema no soc res, i aixo ho saben be la gent que m'estima i m'envolta per aquest fotut mon que ens fa viure sempre depressa i a contracorrent.
Tinc una dona meravellosa,i dos fills maquissims : la Marina de 10 anys i en Biel de 3.
Prefereixo que no em valoreu, gracies.