Dels errors s'aprèn.

Mai havia entès perquè la meva mare quan era petita em deia que no em confies de ningú, que les persones en qui creia conegudes no ho eren i que els secrets més ocults me'ls quedés per mi o per algú proper, en el qual jo mateixa sabria que mai podria arribar a trair-me. Però tot i així jo mai vaig arribar a entendre-ho; li feia preguntes i més preguntes, i ella l’únic que em contestava era: “quan siguis gran t’adonaràs compte de com és la vida i les persones que estan dintre d'ella”. A mida vaig anar fent-me gran i seguia fent-me la mateixa pregunta fins el punt de dir-li: ja sóc gran, m’agradaria saber perquè em vas dir això i m’ho segueixes repetint. La meva mare sense resposta com sempre, només va poder dir-me que esperés uns anys més, que encara era prou petita com per adonar-me'n. Al cap d'uns anys quan ja era suficientment gran i raonava tot el que deia i del que sentia, vaig veure perquè la meva mare em deia sempre aquesta frase, vaig entendre masses coses en aquell moment i de cop; la pregunta que tothom s’esperaria: quan m’arribi aquell moment, què faré? És cert, mai m’hagués espera’t que tal persona m’hagués fallat en la meva vida, eren masses preguntes: per què a mi, per què ho feien, què havia fet perquè em passes això; masses preguntes i poques respostes. Però també es veritat, que la meva mare tot i així sempre hem va dir que no tot seria alegre, sinó que també hi haurien coses per les quals jo podria arribar a estar malament però que desprès de totes aquestes coses podria haver après moltes més; perquè com diuen: dels errors s’aprèn.