Deliris d'altres vides

Un relat de: I don't know

Podria arrencar-me els ulls i així no veure-ho clar
Podria odiar-te a mort fins el final
Podria plorar de ràbia pel temps perdut
Podria creure que tot el que ha passat no ha existit.

Però avui guardaré el teu somrís en un paper
Vull dibuixar el teu costat bo enmig de la foscor
I així trobar la llum per continuar endavant
En un jardí de roses ple d'espines que fan mal.

Avui aparcaré els deliris d'altres vides
i viuré.

Viuré!

Comentaris

  • Segur[Ofensiu]
    berberetxu | 20-03-2006

    que aquesta versió es millor que l'anterior... a mirar la vida amb bons ulls, que és el que toca!

  • rbbarau | 26-11-2005

    M'agrada!
    Passes de la ràbia als somriures, i m'agrada! I tant que sí, com era allò de la vida depen del color del cristal con el que se mira? O alguna cosa així?
    si el món te'l mires amb ràbia, ell també et mirarà així!
    Molt bé. Un peto!

l´Autor

I don't know

5 Relats

9 Comentaris

5362 Lectures

Valoració de l'autor: 9.25