Deliri

Obro els llavis
vora els teus llavis oberts,
i en un instant,
dues vides contingudes,
en un espai,
dos móns en un de sol.

Joc interminable,
viatge a l'infinit,
allà on no hi ha límits,
ni horitzons, ni fronteres,
on no hi ha mesura,
ni records, ni distàncies.

Amb dits de seda
recorro nous camins,
dreceres inconegudes
vers el teu centre,
on comença el deliri,
on s'acaba la raó.

I tot és llum i esclat,
vida dintre meu,
tempesta de desig,
sacsejades de plaer,
i crits al cel
sobre la teva pell.