DELIRI

Camps banyats d'odi
m'acullen les robes fines,
blanquinoses, transparents.

M'escapo enmig de l'ocre blat espinós
que em xopa de carmí
los llavis partits.

Caic,

i m'esquinço la pell rosada de la cara.

Les ninetes ploroses banyen la lluna d'amargor.

Lo cel és blau de cendra
envoltat per corbs desitjosos
imaginant com deixo enrere la roba
i em quedo en carn tendre.
Sota, els cabells envernissats
que m'adornen
i m'adormen

la consciència.