Cercador
deixeu-nos fer el nostre vol
Un relat de: Marc Freixasaquesta nit
he tingut un altre dels meus somnis impossibles...
una mescla explosiva de llibertats utòpiques,
i una merescuda necessitat de pau al cor
he somiat amb la teva solitud volguda;
aquella que tothom necessita per pensar,
i que a cops de destral
ens serveixen per tenir els peus ben ferms a la terra
he somiat que eres un gran amic,
i no em guardaves cap mena de rencor per ser com sóc
aquesta nit
he tingut un altre dels meus somnis impossibles
voldria fer realitat
que el gran amic se'ns faci cert del tot,
i que desapareixi l'etern rencor per ser com sóc
si diuen que l'amor ha de ser per sempre,
deixeu-nos fer el nostre vol
i que les llibertats utòpiques se'ns converteixin en reals
i que la pau al cor se'ns reconegui... merescudament
Comentaris
-
enllaç erroni[Ofensiu]Miquel Bohigas Costabella | 24-01-2006
L'enllaç "la foto" del comentari anterior està malament.
Aquest és el correcte: Fotos -
el retorn[Ofensiu]Miquel Bohigas Costabella | 24-01-2006
Gràcies pel teu comentari Marc.
Ja veus que encara sóc viu.
Has de saber que tinc moltes ganes de tornar a escriure.
Però voler no és poder.
Reconec que us tinc força abandonats. Llegeixo poc RC i encara escric menys.
Les meves inquietuds ara van cap a la foto i el dibuix. Què hi farem?
Però segur que tornaré Marc. No ho dubtis.
Mentrestant estic molt tranquil per què sé que RC està en bones mans. En molt bones mans, com les teves i la dels altres relataires.
Felicitats pels teus poemes!.
Endavant i poesia!
miquel -
I que així sigui per sempre més[Ofensiu]Josep Bonnín Segura | 19-01-2006 | Valoració: 10
Clar que si Marc, que aquestes llibertats utòpiques es converteixin en reals i som nosaltres que ho devem fer possible. Preciós el poema, i ademés m'han encantat aquests versos: "he somiat amb la teva solitud volguda;
aquella que tothom necessita per pensar,
i que a cops de destral
ens serveixen per tenir els peus ben ferms a la terra
I també com descrius d'una manera clara i precisa aquesta manera que és l'única forma de l'amor que no crea depèndencies, de l'amor incondicional, quan dius: "he somiat que eres un gran amic,
i no em guardaves cap mena de rencor per ser com sóc".
Continues amb una clara i concreta petició: "deixeu-nos fer el nostre vol"
i per acabar el poema, per a mi el conclous d'una manera magistral amb aquest vers: "i que la pau al cor se'ns reconegui... merescudament"
Feia estona que no comentava, i avui després de llegir el teu poema, m'ha fet molta il.lusió ésser el primer en llegir-te i ademés comentar-te.
Seguim esperant les teves paraules de poeta.
Una forta aferrada pel coll des de Mallorca
Josep
l´Autor
725 Relats
1414 Comentaris
869474 Lectures
Valoració de l'autor: 9.59
Biografia:
Vaig neixer a Sant Pere de Riudebitlles -poble situat a la comarca de l'Alt Penedes amb provincia de Barcelona- un 13 de gener de 1975... o sigui que jo vaig arribar quan un impresentable moria pel be de tots en aquest mateix any.Es ben cert que jo tambe soc fill d'una generacio covarda, pero per fer-hi quelcom, faig servir el poema com a fil conductor de la meva propia vida, i aixi, d'aquesta manera ressegueixo el bell paisatge de punta a punta amb el vers ben primitiu i nu... sense poema no soc res, i aixo ho saben be la gent que m'estima i m'envolta per aquest fotut mon que ens fa viure sempre depressa i a contracorrent.
Tinc una dona meravellosa,i dos fills maquissims : la Marina de 10 anys i en Biel de 3.
Prefereixo que no em valoreu, gracies.