Decebut

Un relat de: Joan G. Pons
- Amic Joan... fa temps que t’observo i camines mig encorbat. Et fa mal l’esquena ?
- Hola, bon amic Follet.... no em fa mal l’esquena. És un reflex físic de com em sento.
- I com et sents ?
- Decebut !!!
- Vaja... decebut... per què ?
- No arribo !
- A on vols arribar ? A la muntanya de l’Himalaya ?
- No. Més a prop.
- A on ?
- A gaudir d’una situació estable.
- Quins camins has provat ?
- Ja em fas preguntes especials...
- Ho faig, bon amic Joan, per no repetir camins.
- D’acord. Mira un dels camins. Has triat un camí contrari, la no estabilitat. O dit d’un altre manera, un intent frustrat.
- Explica’t i ho analitzem cordialment.
- M’agraden que m’escoltin i també escoltar.
- I com va ?
- No sé escoltar. I llavors em sento decebut.
- Joan, què és per tu escoltar ?
- Participar en una conversa.
- I com participes ?
- Intervenint. Comentant. Aportant...
- I l’altre pot parlar ?
- Sí... encara que si el tema el conec, dic i puc explicar molt...
- Diana.
- Què vols dir ?
- Interromp-eixes.
- No t’entenc.
- Prens la paraula amb la justificació de que aportes novetats... i deixes d’escoltar a l’altre.
- Però enriqueixo la conversa.
- T’apoderes de la conversa. No escoltes. I l’altre ho nota i ho pateix.
- Vols dir...
- Sí

El bon amic Follet ja ha marxat. Ballen pel meu cap dos conceptes. Intervindre o Interrompre. Reflexiono.

Comentaris

  • Hmm..[Ofensiu]
    Annalls | 14-01-2013 | Valoració: 10

    ...Ara si que...Intervindre sens dubte, però el quid de la qüestió es distingir entre aquest mot i el de interrompre .
    Intervens quan et donen la paraula , quan l'altre ha acabat.
    Interromps si no li deixes acabar el que diu , t'hi fiques al mig.
    Estic escrivent el que vaig pensat.
    Doncs malauradament he passat d'intervindre a interrompre. Perquè?
    Algunes vegades per impetuositat, d'altres perquè es l'única manera de que et deixin dir alguna cosa.
    Vegilaré.
    Anna

  • Hola Joan, [Ofensiu]
    Gemma Matas Gustems | 28-12-2012 | Valoració: 10


    Acabo de llegir el teu relat i m'ha sorprès. M'ha sorprès perquè en tots els teus escrits, sempre hi ha el punt de reflexió que rep el lector, toquis el tema que toquis.
    El considero un relat bo però trist, com si tu mateix estiguessis passant per un moment d'aquells que a vegades ni sabem com, ens trobem en un encreuat de camins i no sabem ben bé cap on hem d'anar.
    Si és així, crec que no et costarà gens trobar la drecera correcte. Ets una persona que inspires seguretat i pau. Si és un relat fictici, has aconseguit un argument molt proper a la realitat del tema que expresses. Desitjaria que ho fos.

    Bon 2013 Joan i m'agradaria molt poder llegir algun comentari teu.

    Gemma

  • Reflexionar subtilment[Ofensiu]
    Rafaelmolero | 27-12-2012 | Valoració: 10

    Es un relat que m'ha agradat, té el seu interés, és important saber parlar, i parlar amb bona raó, doncs no tots saben seguir la conversa. Saber escoltar és molt important. Sens dubte que ho has pensat molt bé aquest relat. Enhorabona i feeeeeeeliç any nou!!!!. Rafael Molero Cruz. e-mail.- rmolerocruz@gmail.com ,
    per si vols dir-me algun comentari. Sóc aficionat a la poesia. M'agradat molt.

  • és difícil joan ...[Ofensiu]
    joandemataro | 27-12-2012 | Valoració: 10

    com en tot , trobar l'equilibri. Cada conversa és diferent segons la intenció dels que hi participen i també segons l'estat d'anim del moment...

    ara bé , estic segur que la teva conversa no pot decebre a ningú joan

    una abraçada i acaba de passar unes bones festes !!
    joan

Valoració mitja: 10