Cercador
De vellut
Un relat de: Trossets del que pensoQuan de sobte es tanquen les llums,
el pessigolleig t'envaeix,
dolç i traïdor.
L'escenari es fa gran i tu petit.
El cor et batega tan fort,
que sols penses que l'instint t'ha fallat
i que ara ja no pots pas fugir.
Agafes l'instrument
i et deixes endur.
Aquella dolça melodia,
embolcalla l'habitació.
De vellut les notes dansen,
plenes de sentiments de colors.
No hi ha ningú.
Sols l'instrument i tu,
confrontats en situació.
Cada so,
et transporta a un altre món
on t'agradaria quedar-te més temps.
El vellut és la dolçor
que tots voldríem tenir al cor,
en els moments de dolor.
La melodia calla.
El silenci és un segon.
L'aplaudiment és el tresor
que respira immensitat,
encara que aquest duri poc.
l´Autor
351 Relats
175 Comentaris
243166 Lectures
Valoració de l'autor: 9.78
Biografia:
Del no res comença un tot.I això és que a mi m'ha passat.
Si en voleu més.
aquí en podeu trobar:
http://trossetsdelquepenso.blogspot.com/
Últims relats de l'autor
- De petita tenia una capseta
- Amb lletra minúscula
- Sospires quan t'emociones?
- http://trossetsdelquepenso.blogspot.com/2012/02/un-peto-la-boca.html
- Negre estalzí
- Quan faig l'amor amb tu...
- Acompanya'm un trosset aquesta nit
- Carta a...
- Melmelada de maduixa
- El meu regal de Reis
- Somiar impossibles també és lícit
- En la nit que un any s'acaba
- Què fàcil era parlar quan...
- No fa falta paraules
- Quan les mentides venen enganyades