De tardes de diumenge, amb ressaca o sense

Un relat de: El noi d'Igualada

Aquesta tarda estava a casa, tirat al llit, imitant el Brus, el meu gos. Un gos que ben podria ser d'en Hank, entenent que els gossos s'assemblen als amos, al Brus tot li sua la polla. Tot o quasi bé tot.

Sona la porta de casa. És en Hank.

-"Què, matan-te a palles?"
-"Bona tarda capullo"
-"Puc passar?"
-"El noranta per cent de les vegades que t'obro la porta saludes al gos i vas cap a la nevera, a què ve aquesta pregunta?"
-"Va, aparta't. On és el Brus?"

Tinc exàmens, i ell ho sap. Curiosament, i tot i que passa tres vegades cada any, és quan en Hank ve a donar més pel cul.
Després d'anar a la nevera a buscar una Damm Lemon, en Hank entra a la meva habitació i se'm queda mirant:

-"Fas mala cara"
-"Jo també t'estimo, estic d'exàmens"
-"Ui si, cuidado que està d'exàmens. Au va, si sempre et portes el mateix rollo victimista dels exàmens i acabes treient-ho tot sense fotre l'ou. El dia que se't acabi aquesta llet em podràs mirar a la cara i dir que tens exàmens"
-"Collons nen, si tinguèssis nòvia pensaria que te l'has trobat amb un urbano foten-te les banyes"
-"Em rebenta el victimisme..."
-"Va! Si tu ets el primer en fer-te la mosqueta morta per entrar a una tia."
-"M'estàs tirant els trastos?"

Efectivament, la conversa havia degenerat des de la primera paraula fins a la última. Exponencialment, en plan bèstia. La cosa s'havia de tallar d'arrel.

-"Què vols Hank?"
-"Estava avorrit a casa. He pensat que estaves d'exàmens i que estaries sense fotre res a casa, i que per que estiguéssis aquí a casa deambulant, mirant el puto facebook o cascantela doncs venia i xerràvem un rato."

En Hank té bona capacitat deductiva, mal que em pesi: no havia fotut res en tot el dia i casi totes les coses que ell havia mencionat estaven per davant d'estudiar en la meva llista de prioritats.

-"I què, que m'expliques?"
-"Ahir una tia em va dir fill de puta. Moltes vegades."
-"Què vas fer?"
-"Picar-li l'ullet i bufar-li un petó!"
-"Això abans o després de que et digués fill de puta?"
-"Després!"
-"Jo volia dir abans, què vas fer perquè t'ho digués?"

En Hank m'ha explicat que estava a la Sala, quan de sobte aquesta noia va entrampussar amb ell. Ella es va girar, anava molt perjudicada per l'alcohol, no devia tenir més de 18 anys, si arribava. En Hank suposa que ella va entendre que en Hank havia posat la cama per fer-la caure. El cas és que la noia es va girar feta una fera, fent-li la butifarra i cridant-li fill de puta.

-"Però heavy heavy eh? En plan: "Filldeputa! Fill de pu ta!" I el novio darrere rient, no sé si per treure-li importància o perquè, i per les pintes que tenia de quinqui em sembla que serà això, estava orgullosíssim del comportament del seu forat de follar".

-"I tu vas i li piques l'ullet i li bufes un petó? El novio et podria haver bufat la cara si era tant quinqui.."
-"Au va, tu saps la cara que se'ls va quedar als dos? Anulats completament, quin fart de riure ens vem parir amb el meu colega.."

De fet, què pots fer si et passa alguna cosa així? A un quinqui i una borratxa agressiva ni els pots fer entrar en raó amb bones paraules ni els pots ofendre insultant-los.

-"Veig que comences a disfrutar d'aquesta felicitat absurda de la que et queixaves tant l'altre dia..."
-"A què ve això, Gerard?"
-"No, a res, a res."

Llavors en Hank s'ha mirat el rellotge, molt "teatralment", i ha exclamat,

-"Marxo nen que he quedat amb una tia!"
-"Menteixes..."
-"Saps tio, si fóssis més crèdul em cauries millor... Me'n vaig a casa a donar de menjar a les hores i als segons"
-"Te'n vas a casa a mirar la tele?"
-"Tu escriu el que t'he dit, que queda més rollo còsmic guaión!"

Bé, una tarda de diumenge és una tarda de diumenge. Tampoc es podria demanar gaire més.

Comentaris

  • Molt ben parit!!![Ofensiu]
    Marc Freixas | 23-12-2010

    Jugues continuament amb les metafores...
    el teu rotllu podriem dir que es transgressor
    i toca la fibra, encara que potser no li donis importancia -mmm, no em funcionen els accents, pero no en facis cas!!jeje-
    Estil propi
    sense pels a la llengua
    i directe a la jugular... ets dels que va per feina.
    Pero tambe et dire
    que conve i molt aquest tipus d'escriptura
    perque sino tot seria massa topic.
    Jo practico poesia... hi va haver una temporada llarga
    en la que no feia servir ni accents
    ni majuscules
    ni punts i seguit
    ni punts i a part... nomes alguna coma de tan en tan i alguns punts suspensius per separar segons quines estrofes.
    Ja ho saps,
    si vols llegir-me, endavant!!
    I per cert, que en la meva biografia hi diu que soc de Barcelona, pero en realitat soc un Riudebitllenc afincat a Igualada des de fa mes de deu anys.
    Aixo va ser quan la dona em va caçar!! ara tinc dos nanus.-ostia tu... ja m'estic embolicant-
    Una abraçada ben literaria.