De reialmes

Un relat de: ygerbeau

Sovint camino per la vorera, altres cops vaig per la carretera. Intento donar el millor de mi, però no sempre puc. La vida és dura pels qui canviem d'estat en cada instant. Ja saps que ho hagués donat tot per viure amb tu, no m'haguessin faltat forces per anar-te a buscar a L'Edèn o; àdhuc, més enllà. Els orígens de tots nosaltres rauen en tu, però, fortes veus amb criden negant-m'ho tot; ja no sé què fer. Porto anys sota els teus vestits, caminant durant tot el dia per aquests passadissos, buscant la teva paraula; però cada cop que surto d'aquí, quan deixo el teu castell, les teves boniques paraules blaves es tornen vermelles com la sang dels qui menteixen. I no sé si tu també m'estàs enganyant. No podria creure un amic com tu, un estimat com tu, portant-me durant tants anys pel pitjor dels camins, el de la falsedat. Crec en tu com l'oreneta creu amb els aires de primavera per mudar de plaça. Però quan els teus enemics em parlen de tu el cor se m'encongeix i dubto. Sé que no hauria de dubtar, que sempre m'has parlat de la confiança cega que es tenen els amics. Conec la teva veu com si fos la de mon pare, i vull pensar que no m'enganyes. Per això segueixo la drecera que em marques, però sovint la trampejo, pujo pel mig del bosc i m'endinso per la frondositat de l'arbreda; allà conec els ocells i els esquirols, que ronden lliurement, sense estar tancats en un fort de columnes i campanes. Els petits animalons s'acaricien entre ells, es persegueixen, juguen... Sí, no fa falta que em contestis, sé que es mengen els uns als altres, que es fan mal i que, alguns cops, un tret acaba amb les seves vides; però quan els pregunto per la por no em contesten, riuen i marxen, i jo tinc ganes de riure i marxar; i quan provo de fer-ho, em sento poruga i torno al teu reialme. Les cames em tremolen ara que t'ho explico, el pànic no em deixa respirar i sento els pulmons comprimits, una immensa basarda s'apodera de mi... Espero no t'enfadis, però ara sóc més sincera, i sota els teus vestits porto una alegria morena i àgil.
http://ygerbeau.blogspot.com/

Comentaris

  • El regne del pare[Ofensiu]
    Naiade | 20-07-2011

    Un relat intrigant, no sé si l’he acabat d’entendre del tot. L’ha llegit i rellegit i m’ha semblat copsar-li el sentit, l’origen de tot. Els camins enganyosos, els dubtes, la por, el pare....
    T’aniré llegint al blog
    Una abraçada

  • Recordatori[Ofensiu]


    Benvolgut/da relataire:

    Recorda que, a més del Concurs ARC de Microrelats ARC A LA RÀDIO 2010, també tenim en marxa aquestes altres activitats:

    - Gimcana Virtual Literària ARC 2010: enllaç

    - Concurs ARC de Narrativa Breu 2010 "Barcelona, t'estimo": enllaç

    - Loteria de l'ARC: enllaç

    - Club de Lectura Virtual ARC: enllaç

    Participa-hi!

    Gràcies,

    ARC


  • amagat[Ofensiu]
    Galzeran (homefosc) | 30-10-2010

    un secret força amagat, i poc desvetllat. Té una prosa força poètica aquest relat, molt oníric i amb un secret tan amagat, que es fa difícil deduir-lo, potser calen pistes més aclaridores, menys oníriques. Tot plegat fa bona olor, però no sabria dir-ne el gust.
    Bona sort!

  • Hola jujupa[Ofensiu]
    ygerbeau | 27-10-2010

    Doncs sí, efectivament... entre línies es llegeix el segon pla...

  • Relat[Ofensiu]
    jujupa | 27-10-2010 | Valoració: 10

    A vegades el que llegim no es el que sembla, oi? hem de llegir entre linees. És un relat molt delicat. felicitats!

  • Relat[Ofensiu]
    jujupa | 27-10-2010 | Valoració: 10

    A vegades el que llegim no es el que sembla, oi? hem de llegir entre linees. És un relat molt delicat. felicitats!

  • Hola Marta[Ofensiu]
    ygerbeau | 27-10-2010

    Hola Marta;
    per veure el segon pla del relat, fixa't en certs "avisos" com el reialme, l'Edèn, el més enllà, els orígens, els passadissos, el castell, creure, dubtar, mon pare, etc.
    Gràcies pel comentari!

l´Autor

Foto de perfil de ygerbeau

ygerbeau

3 Relats

9 Comentaris

2508 Lectures

Valoració de l'autor: 9.99

Últims relats de l'autor