DE PEUS A CAP

DE PEUS A CAP

Jo vaig nèixer el darrer
i vaig nèixer només
per a exercir l’ ofici de peu.

I guaiteu-me ara!
Soc aquí dins empresonat
per una cuirassa de guix
I dormint, dormint…
perque al cap
li ha dit el “trauma” (tòleg)
que repòs absolut,
que rés de saltar marges,
correr per la platja
o pateijar pel camp.

Qüestió de lligaments trencats.

I cor a vegades va accelerat…
i em fà un xiulet
i em vol portar a voltar pel port.

Però no li faré més cas !
Perque després em sento molt malament
i perdo els lligams i torna el dolor…
Ei pit !, pren alé !
Que demà és el gran dia;
Em deixaran lliure !

Ja està !
Una infermera
amb cara morena,
tafanera,
ha serrat el guix :
quin entrepà !

Soc peu altre cop,
Soc lliure de lligaments,
podré saltar i ballar !

Pero…que em passa ?
No aguanto el pes de’ n Pep…
Caiiiic…!!! , Pataaapaaaafff !

Estic feble i trist,
Es clar !
Tants de dies sense exercici
he perdut l’ ofici
de caminar,
sense Sol ni aire…
que voleu ?
cap, cor , pit,
fins i tot dit…
cal esperar…!

Deixeu-me al llit
I doneu-me sang,
que xino-xano
tornaré a ser
el peu més valent
de tota la ciutat !

No s’ ha acabat,
només m’ estic recuperant…
per la Peonada
correré volant…!!!.

Josep Llop