ANDURINYA

ANDURINYA



Avui, de bon matí, m’ ha cridat una cançó , l’ Andurinya , just despertant , mig endormiscat … Veus i música de fà anys fent pessigolles al meu mon interior, escalf abans dels 20,…, passadís de la memoria…

Una pantalla en blanc i negre de televisor… ha encés una munió de records bons, de tardes de diumenges d’ hivern amb tota la colla al voltant de la taula del bar, del bar del poble, rodona com l’ amistat,…, amb la juventut remenant un i un altre cremat i les cent i una cançons que llençavem en aquella café antic…

…i passaven les hores, la gent , el cambrer…i el tot seguía girant; era com sempre, però nosaltres ens sentiem únics, amb una energía infinita, el Món era nostre, la nostra pel.lícula, la Vida no s’acabaría mai…

L’ important era cantar i que l ‘ Andurinya se’ ns emportés un cop més, fer-nos cançó, en el cercle màgic dels que ens sentiem pinya, iguals.

Erem molt joves, adolescents olorant Andurinya, la noia que ens agradés i que segur que acabaría arrivant…I vinga, un altre “cubata” i més entonats , les mans amb les veus voleijant …- I Andurinya dónde está ? – i tornem-hi:

- Andurinya dónde està ?
- En dónde està… ?

I passavem d’estudis, de xapos , collites i fins i tot de les noies que no paraven de rondar.


Però, passa el temps, ara uns per aquí, altres per allà, al poble … surten poc, a ciutat desperdigats …

Com hem canviat ! Ja no cantem plegats i ens hem enrogallat !

…L’ Andurinya era a Galicia i hi costa molt d’arrivar !


Cada cop se’ns posa la cara més llarga i tot és més complicat. Més jo, de quan en quan, no deixo de cantar, - a mi no tant em fot ! - ,…,i l’ Andurinya on està ? , ..., però ho faig més fluixet i suau que abans.


Els bons moments són la Gràcia de la vida i aquests ho vàren ser…, millor guardar-ne amb molta cura un petit grapat.

I tornem-hi !... I … Andurinya on està ? …


A on estàààà ?

Josep Llop





Nota de l’ autor de darrera hora : Està al You Tube. Jo l’he trobat !