De l'oca als escacs

De l'oca als escacs

Prou de jugar a saltar de punt a punt, d'oca a oca, de cap de setmana a cap de setmana, de sopar a sopar, de cançó a cançó, de viatge a viatge, de vacances a vacances, de cap d'any a cap d'any , d'allò que sempre queda be anomenar d'experiència a experiència…

M'he perdut molt dies d'aquells que no s'anoten a l'agenda, moltes caselles de jocs que no surten a les instruccions i que la normes expliquen que no hi passa mai res.
Un bon moment per canviar la capsa dels jocs, per deixar de saltar d'un lloc a un altre i per deixar de confiar en l'atzar d'un dau.

Abandono la meva agenda on he marcat els dies d'un futur massa proper per oblidar, si és important, o per esborrar si al final no és realment tan diferent de la resta dels dies on no hi he apuntat mai res.

Vull seguir jugant, però a un joc on cada jugada depengui del que facis tu cada dia, del que facin la gent que m'envolta, de la grisa quotidianitat d'un dimarts o un dimecres qualsevol. Un joc que des de fa temps, però molt poques vegades, hem jugat junts, però que jo sempre he necessitat barrejar-lo amb altres més individuals. Ara ja no em cal, podem començar una nova partida que cada dia escrigui un tros d'un argument que no conec però que no cal que em sorprengui. Una nova línia dibuixada per milers i milers de petits punts, un fil conductor més o menys previst, sense salts, sense estridències, sense esperar que arribin quatre dates apuntades a l'agenda per sentir-me important.
Ser que jugues una mica millor que jo i això fa que el repte sigui més emocionant. Comencem ?.
Surto jo.