De la teva ànima rendida

Travesses descalça
I sense fer soroll,
Com hores d'una nit d'estiu,
L'atmosfera endimoniada
Del seu cor intempestiu,
Del seu odi, tan viu
Com foll,
Odi que és oli, que es vessa en un doll
De brisa falsa
I esperança dessagnada,
D'esperança exhaurida,
Com la teva vida.
Camines descalça i adormida
Per l'udol
D'un vent captiu
Que s'esgota i es trasbalsa
Com aquesta matinada
Resignada
I malferida,
Com la teva sang quan crida
Mentre surt per les ferides
De la teva pell marcada,
Mentre busques la sortida
D'aquest pou de temps nociu,
Amb les forces acabades,
Amb la mirada enfonsada
Dins el riu
De la teva ànima rendida,
Per amor apallissada
I per l'amor traïda.
Camines descalça i perduda,
Commoguda,
Arraconada i vençuda,
Abandonada,
Retinguda,
Maltractada
I sense ajuda.