Cercador
De com us vaig anar trobant
Un relat de: Marc Freixas- Compartir:
Els motors del teu cap,
i els començaments o no de pensar;
la religió del meu cos cansat,
i les bestieses d'un alcohol desmesurat.
( no me'n sé avenir, de cridar-te pel teu nom; ajuda'm!! )
Trobar-te a tu, i a tu també,
i a ell, i a l'altra, i al de més enllà;
si encara em veig descol·locat d'aquest principi,
ja tindré oportunitat de capgirar-me de punta a punta,
i desplaçar-me amb inquietud, a nous espais de coneixençes ( innovadores, sorprenents, emotives i agradables ).
La meva timidesa es concentra en petites dosis d'angoixa;
no sóc, sóc,
no seré, però seré com sóc.
( petita metàfora del meu existir ).
Et vull llegir per tot i amb tot;
espero trobar-te a tu, i a tu també,
i a ell, i a l'altra, i al de més enllà.
Les bestieses d'un alcohol desmesurat;
el recolzament perfecte, i tu.
Comentaris
-
et referesixes a la gent del dinar? Ah! i gràcies[Ofensiu]Shu Hua | 04-08-2004
Som la gent del dinar de dissabte aquests que diu que trobes: "Trobar-te a tu, i a tu també,
i a ell, i a l'altra, i al de més enllà"? És un poema molt bonic, he llegit la teva biografia i ja veig que comences a quedar finalista. d'aquí a un premi hi ha un pas.
Ah! Gràcies pel teu comentari sobre el meu conte. El vaig contestar deseguida, però he pensat (després) que si no has tornat a obrir el conte, no l'hauràs llegit. No vaig ser jo qui es va valorar (quedaria molt cutre, no?). Va ser el meu marit, que té tant de carinyo per mi com poca memòria. Ell diu que no li havia deixat llegir el conte abans. el que passa és que ja fa molt de temps i no se'n recorda. Es pensava que qualsevol podia valorar i no va caure en que semblaria que m'havia valorat jo. Moltes gràcies per dir-m'ho, perquè jo no me n'hagués adonat i la gent us pensarieu que la nova relataire és una creguda.
l´Autor
725 Relats
1414 Comentaris
872872 Lectures
Valoració de l'autor: 9.59
Biografia:
Vaig neixer a Sant Pere de Riudebitlles -poble situat a la comarca de l'Alt Penedes amb provincia de Barcelona- un 13 de gener de 1975... o sigui que jo vaig arribar quan un impresentable moria pel be de tots en aquest mateix any.Es ben cert que jo tambe soc fill d'una generacio covarda, pero per fer-hi quelcom, faig servir el poema com a fil conductor de la meva propia vida, i aixi, d'aquesta manera ressegueixo el bell paisatge de punta a punta amb el vers ben primitiu i nu... sense poema no soc res, i aixo ho saben be la gent que m'estima i m'envolta per aquest fotut mon que ens fa viure sempre depressa i a contracorrent.
Tinc una dona meravellosa,i dos fills maquissims : la Marina de 10 anys i en Biel de 3.
Prefereixo que no em valoreu, gracies.