De Bastanist a Recife - Fragment.

Un relat de: eudald

...Avui anaven tots dos una mica picats, perquè s'acostava una borrasca, que afecta els ànims i havien abusat de la combinació dels vins, i aprofitant que na Imma s'havia aixecat per treure el seu plat i se'n havia anat, n'Aureli, mentres plegava el tovalló, aplanant-lo i treient-li les arrugues cerimoniosament, meticulosament, com si plegues un full de paper notarial, o els plànols d'un arquitecte, va encetar el tema, fent referència al tamany del seu membre, el penis, que, pel que havia pogut veure en l'intimitat alliberada en que vivien tots tres, el propi era superior al del seu amic i es va empenyar en que na Imma n'havia de treure més profit que no pas del del seu, acudit que en Vilagut es va agafar tant enriolat, que no tenia manera de contestar amb parauales atinades i amb la boca plena del postre, un troç de torró de Xixona, que va escampar sobre les tovalles, en benefici de les formigues, i, com que n'Aureli semblava molt capficat, va provar de seguir-li la beta, ajudat de la lluidesa que li donava aquella exaltació que li escalfava les galtes, les orelles i que provablement redundaria en una brillant oratòria, gens habitual en ell, va buscar el recurs dialèctic, una rèplica a la mida i que podria allargar una conversa, que, encara que exessivament banal, no podia abandonar, no volia deixar penjada de cap manera, i també una mica mosca de veure's portat enjogassadament a una conversa amb implicacions subliminals, que no li venia gens de gust i que no veia tampoc la manera d'eludir-la, per no donar a entendre que acceptava que na Imma no trobava amb ell prou satisacció, apart de que era un tema, que de cap de les maneres no se'ls hauria ocorregut, si no hagués sigut per aquell cony de formiga i una aranya i una cuca peluda, que anaven passejant-se per le tovalles exteses al prat, i tampoc no calia suposar que ara haguessin entrat en una crissi repentina, que pogués espatllar aquella situació excepcional, tant extraordinària era la noia i també n'Aureli, excel.lents amics, com no n'hi ha, als quals els havia reunit una fortuita coincidència, provocadora d'energia i que els havia permés de construir-se una autèntica gòndola veneciana en quatre dies i d'emprendre aquell descens fluvial, navegant pel Segre, de manera que va sortir amb un estirabot, com ara que no era la quantitat sinó la qualitat el que contava i no volia pas dir que ell fos més complaent o competent, que l'altre però, ves a saber... quí sap ? i, naturalament, n'Aureli hi va voler veure una insinuació, realment estava tocat pel Xarel.lo i en Vilagut, per treure ferro a la qüestió, es va embrancar en una brillant perorata, una catilinària d'antologia, declamant amb exaltació febrosa i en uns termes lluits i rebuscats, fent l'apologia de l'inflor erèctil, com ara que, ja és ben sapigut que la rigidesa i turgència i extensió, és variable segons l'intensitat del desig, que no és objectivable i no es donaria resposta a la questió de la diferència de la magnitud en litigi i no es cauria de ple en el compte i recompte i descompte, fins que després de diferents intents, mai en una sola demostració, sinó que, com en els campionats d'escacs, diem com ara una lliga, amb les corresponents comprobacions, in situ et sub modo, amb l'escaire i la cinta métrica, el peu de rei i si calia el pàlmer i tot, de que hi ha elements en suspensió, com és el nivell cultural o l'ocultament o l'exhibicionisme, o l'agresivitat o la passivitat, o la rutina o la novetat, o la transferència pervertida a elements fetixistes, en un espectre tan ample, que és pràctiment infinit i les apetències pendents o acumulades, o no resoltes, o potenciades per perllongades abstinències, o decepcions o fracassos larvats o evidents o manifestos als demés a plena llum del sol, el qual és molt diferenciador o discriminatori i augmenta o disminueix el desig potenciador del membre, el qual discurs no va convencer naturalmen a n'Aureli, en aquell moment enfilat a una branca baixa d'un pi negre, abatuda per l'eccés de neu de la nevada d'antany, en aquest cas equivalent a estar enfilat a la parra, amb un got de mistela a la ma, que li va prendre amablement na Imma, que acabava d'arribar amb el cafè i la sucrera i va fer un aspre comentari, fent referència a que estaven tots dos ben sonats o com un llum d'oli o com una regadora, amb aquell tipus de conversa, que no portava enlloc i que corria perill de posar massa en evidència el que val molt més mantenir en l'ambiguitat o en reserva i anar al loro, de totes maneres, si tan aferrissats hi estaven, ella mateixa s'oferia, ara marteix per sometre-ho a judici, precisament dit així, com aquell qui res, compartida sense gaires embuts, ja que ella s'ho passava prou bé amb tots dos i justament en aquells preciosos instants, amb el cervell obnuvilat i els sentits en suspensió, literalment en levitació i tocant amb les mans els estels del firmament, suspesa en plena aurora boreal... no podia de cap manera perdre el temps en especulacions i cabòries sobre magnituts abstractes...

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

l´Autor

Foto de perfil de eudald

eudald

3 Relats

5 Comentaris

3461 Lectures

Valoració de l'autor: 5.00

Biografia:
La meva història és ben poc rellevant. M'he dedicat a diferentes feines i cap relacionada amb les lletres. El meu pare criava porcs. No ho dic pels meus germans ni per mi. El meu pare era aficionat a la fotografia i en totes les meves fotografies de noi, estic al costat del berro, amb el qual vaig anar creixent. Ell, el berro, va arribar a pesar 514 Kg. He preferit les activitats diem-ne vitalistes. He escalat, he fet castells, visc a pagès, faig anar la xapeta i la destral i en general treballo amb les mans. He llegit poca literatura i molt de teatre, des d'Ésquil fins a Ionesco. La novel.la trobo que ho fan massa llarg. Potser el Tirant… La poesia se m'escapa. És massa subtil per mi… Potser Rilke i Foix. És a dir he agafat el rabe per les fulles. Vais al teatre i m'avorreix. No ho fan mai al meu gust. Prefereixo Youtube a la televisió i al cinema. En fi. Potser quan seré més gran aprendré alguna cosa.