D'AVIS

Un relat de: JOFRA

D'Avis

Hola Maria Àngels, què em dius ? , que haveu fet d'avis per setmana santa? Que esteu estressats? Verge Santa ¡ i quin patir no? . La Viky i jo tot just estem en construcció i et tinc que dir m'ha canviat de cop . Ara es deixa el mòbil a la feina (no li havia passat mai ), tot plegat sense só ni to es posa a fer magdalenes a dojo com esperitada , en pocs dies s'ha fet incinerar dues petites berrugues i ahir em va dir que ara anava per el granet del costat del nas, s'ha inscrit al taller de pachbort per fer una cosa o altre per al futur nadó, s'ha passat del yahoo al gmail per agilitar la gestió de la correspondència, em deixa rentar els plats tot i estar ella prop meu ... Jo estic somogut , em trobo més aixafat, em costa més córrer quan hi anem amb el Ramon
La nena m'acaba de dir ara fa rés per mail, que l'hi ha sentit el cor, que li feia tuc tuc tuc tuc molt de pressa. M'ha emocionat . L' he trucada per demanar-li si s'havia desmaiat . M'ha contestat contestat que no, que l'ha sentit per una màquina. Quines coses, per una màquina, i no m'ha dit quina màquina , estic nerviós. Diumenge venen a menjar calçots, espero que m'ensenyi la màquina .
Maria Àngels tu creus que una embarassada corre perill si es menja un calçot ? . T'imagines un ésser petitó com un pollet agafat a les parets del ventre de la mama sense corda , peus de gat ,ni casc , ni rés, a pèl ? . Imagina't que jo soc el nen i veig que la mama s'empassa una serp, a dins és bastant fosc tinc entès i els colors es perden. Jo voldria sortir corrents , mare de Déu ¡ . Bé , reconec que potser em quedaria pel gust de la salsa . pobre mama¡
Ja n'anirem parlant MA
Records al Pep , expressions als nets.
Fins aviat
Josep

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

l´Autor

JOFRA

3 Relats

0 Comentaris

2602 Lectures

Valoració de l'autor: 5.00

Biografia:
Nascut a Vic a la " Clinica de la Alianza " el 2 d'Abril del 1951 amb ajuda de la comadrona i sobretot de la mare. Pelut i amb cap de meló , l'avi me'l volia pastar. No vaig voler anar amb les monjes i em van dur als maristes als quatre anys i mig . Als 15 , dés del col.legi del Carrer Clavería 10 de Girona escrivia cartes a casa en castellà fins que un dia vaig dir s'ha acabat , prou, em vaig treure la h de Franch i em vaig posar a escriure amb la meva llengua. El l pare em va dir que fantàstic peró que lo de trure'm la h no tocava . Després i fins avui pens que no m'ha pas anat del tot malament .