Davant la Foscor de la nit!

Un relat de: Noia Targarina
Davant la foscor de la nit

Davant la foscor de la nit,
Penso en tots aquests anys junts
i els trobo a faltar.
Enyorança d’aquelles festes.

Són les primeres sense tu Òscar
Em venen a la memòria records
en aquestes dates.

M’agrada recordar com de bé
Vam estar junts i en família
“Sempre ho recordaré carinyo,
Han sigut els millors anys
de la nostra vida,
i t’he estimat i t’estimaré sempre.
Això per mi no ha canviat,
encara que no siguis
al meu costat carinyo,
a cada moment et recordo,
amb molta enyorança,
d’estar al teu costat
tots aquests anys
tots junts!

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer