Davant del mar

Un relat de: Noia Targarina


Davant del mar,
penso en els dies passats
en la felicitat d’abans,
quan no faltava ningú al nostre costat.

Sento enyorança dels dies passats,
de la gent que no és amb nosaltres,

La felicitat no sempre hi és,
sempre l’has de trobar,
és una companya de viatge.

Durant el temps en què tot és felicitat
no se sent al teu costat la tristesa.

El que podria ser però no serà mai més!
Així és la vida mateixa!

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer