Darrera la tanca

La tanca era alta i llarga i amagava moltes coses. Allà anaven a parar certes persones a la recerca de diversions de tota mena. També hi anava la policia sovint a cercar sospitosos i a fer detencions. Més enllà de la tanca hi havia una parcel·la desocupada en que qualsevol dia construirien un edifici que faria anar en orris tota l'activitat que es desenvolupava a la vora.
Lluny de la tanca transcorria la ciutat que es desvetllava a poc a poc ignorant dels tràfics i les conxorxes criminals que es maquinaven darrera la tanca. Els delinqüents no només intercanviaven amb els consumidors les substàncies actives que els havien de traslladar a altres mons, sinó que delineaven les traçades principals d'algun dels seus atracaments. Normalment eren sucursals bancàries i grans superfícies d'alimentació i adrogueria, que recollien els guanys del dia per la porta de darrera. En fi, que no es distreien a perdre el temps sinó que anaven per feina. Al cap de poques hores d'haver-ho planificat tot ja els teníem amb la mitja al cap i la pistola a la mà. Algunes vegades la pistola era de veritat, quan tenien de disponibles, i d'altres la pistola era de plàstic o alumini i disparava cigrons, però tan ben reproduïda que podia passar per autèntica. Això en el temps en que prenien les pistoles de veritat als guàrdies que protegien la caixa d'estalvis o el supermercat. Després dels atracaments les venien o les deixaven en préstec a d'altres malfactors.
De tant en tant arribava a la tanca un nou carregament de substàncies narcòtiques. El duia un estranger que el repartia sense gaire dissimulació entre els diferents camells que hi operaven, i també entre les prostitutes que s'exhibien darrera de la tanca. Allò era com un supermercat de les coses prohibides, on els degenerats i addictes de tota mena anaven a proveir-se dels seus plaers preferits. Les prostitutes guardaven la mercaderia per als seus clients, que sovint els hi demanaven com a part del servei, i també se'n guardaven una mica per a elles.
La policia es deixava veure, i quan anava requisava el material i practicava algunes detencions, sense cap importància, doncs els de darrera la tanca tenien els seus vigilants apostats a les quatre bandes del terraplè. Quan els agents arribaven a la tanca ja només quedaven un parell de barjaules que no havien tingut esma de córrer i un parell més de camells que ja s'havien desfet de tota la droga que duien a sobre. De totes maneres els detenien com a sospitosos i al dia següent ja tornaven a ser darrera la tanca amb les seves tràfiques. La nit a la comissaria era regeneradora, doncs menjaven àpats calents i tenien un lloc on dormir, a cel·les individuals i amb un matalàs prou tou, si més no comparat amb els tous de brutícia i pestilència en que havien de passar les nits. Normalment els camells treballaven de dia i les meuques de nit, de manera que tots els intercanvis de sexe i drogues que havien de fer es feien al capvespre, moment en que coincidien. La policia mai no passava per aquelles hores doncs ja sabia el que es coïa i no tenien ganes d'haver de dur el furgó per a endur-se desenes de detinguts. Esperaven a les hores més tranquil·les per passar i fer la inspecció rutinària, més que res per a comprovar que no hi hagués cap cadàver a terra, com passava sovint quan un dels clients tenia sobredosi. Feien les detencions de torn i marxaven de nou cap a la comissaria. La veritat era que la feina policial era envejable.
Quan ja començava a sortir el sol era quan de debò es buidava el solar abandonat. Les prostitutes anaven passant cap a casa seva, o cap a la pensió on tinguessin llogada una habitació, i els traficants i consumidors de drogues encara no havien arribat, de manera que els serveis de neteja de l'ajuntament aprofitaven per fer les tasques de recollida de totes les deixalles que havien quedat acumulades al llarg del dia a terra. Les xeringues i preservatius eren pertot arreu, i l'equip encarregat de netejar s'ho prenia amb molt de respecte. No tocaven res amb la mà, sinó que ho feien tot amb l'escombra i el recollidor i duien unes botes de goma amb unes soles de dos centímetres, no fos que alguna xeringa mal posada no se'ls hi clavés al peu. Feien la seva feina i quan començaven a arribar els primers penjats del dematí a la recerca de la dosi tocaven el dos com llampecs.
La corrua de ionquis feia llàstima de veure. S'arrossegaven com podien com morts vivents cap a algun dels camells que hi havia recolzats a les parets de la tanca. Un cop allà trigaven minuts en poder treure els diners que havien robat o aconseguit amb alguna activitat il·legal, doncs els nervis i les tremolors els impedien de fer via. Els camells no es desesperaven doncs sabien de la necessitat dels addictes i de que encara que triguessin al final tindrien els diners per a comprar-se la següent dosi. Quan ja s'havien punxat la cosa era encara pitjor, doncs tot i que les tremolors desapareixien amb la substància a la sang, entraven en un estat de sopitesa i esllanguiment sense parió. Molt a poc a poc anaven cap a una de les cantonades lliures on hi havia un aixopluc fet de fibrociments i maons que havia construït una empresa que volia urbanitzar el solar feia temps. Allà dessota s'ajuntaven tots els ionquis a viure la penjada que els hi havia proporcionat la darrera punxada.
Tanmateix no tot eren imatges patètiques. Alguns dels compradors no volien saber res dels opiacis. Cercaven estimulants, ja fossin en pastilles o en pols per ficar-s'ho pel nas. En fi, que també una bona part d'executius i de gent molt finament vestida es deixava veure pel terraplè, pel darrera de la tanca per tal de proveir-se de substàncies. Alguns dels camells venien veritablement a l'engròs, i tenien preparats paquets enormes de droga que passaven a preus sense competència a d'altres camells que operaven en petites quantitats en el seu cercle de coneguts. En fi que hi havia de tot.
Un bon dia l'ajuntament es va decidir a eradicar la droga i la prostitució de la zona, doncs considerava que era font de delinqüència i de molèsties als veïns, que ja n'havien tingut prou en tots els anys que durava el solar. La primera solució que se'ls va acudir als de l'ajuntament va ser la de construir finalment un edifici a la parcel·la, i oferir els pisos a preus assequibles al jovent del barri que els pogués necessitar. Però de seguida s'adonaren que la prostitució i les drogues anirien a parar a una altra banda, i que al mateix barri hi havia uns quinze solars de la mateixa mena que podien albergar els negocis que es feien en aquell en particular. Només calia que foragitessin els traficants i les meuques perquè s'instal·lessin a una altra banda. Tanmateix la idea va agradar l'alcalde que va enviar excavadores i obrers a començar les obres. Al cap de pocs dies i com preveien els més pessimistes tota l'activitat era a un altre solar desocupat. La solució va ser començar obres a tots els solars del barri i fer una remodelació general de tots els carrers. Es van esmerçar molts diners i molts d'esforços de la tresoreria per tal de remodelar el barri. Però res no va canviar. Les prostitutes s'aplegaven ara amb els camells a un carreró llarg i prim que hi havia darrera un bloc de pisos de deu nivells. Els veïns, la major part gitanos i pensionistes, no es queixaven dels negocis que hi havia al carrer, i a més participaven i repartien els guanys entre tota la comunitat. Cobraven una mena d'impost al marge dels municipals als que volien treballar en aquell carrer que de seguida va anar agafant l'anomenada que tenia el solar darrera la tanca, amb la mateixa prosperitat. La benaurança somreia la zona, i els policies passaven a les hores més tranquil·les per tal de fer un parell de detencions. De vegades s'enduien per confusió algun dels veïns, que no protestava massa doncs s'estimaven més de dir que eren veïns davant del jutge per tal de fer quedar en ridícul la policia. Els policies els tornaven a les seves cases tot seguit després que el jutge els deixés en llibertat novament.
La veritat era que el que es manegava en aquell carrer era com una taca d'oli a sobre de l'aigua, no hi havia manera de desfer-se'n. No hi havia cap actuació que es pogués fer ja de remodelació, i si s'aixecava la vorera per canviar les canalitzacions de l'aigua o del gas el cas era que tota la tropa anava cap al carrer del costat unes setmanes i en acabat tornaven al seu lloc original.
Finalment van acabar fins i tot les obres al solar de la tanca. On havia estat l'espai terrós antigament ara s'alçava un edifici imponent amb un disseny trencador i que era ocupat per joves del barri que no es podien pagar cap altra mena d'habitatge. Els cedien en lloguer per uns anys, normalment fins que els joves deixaven de ser-ho. Alguns dels camells passaven pel davant d'on havia estat el solar durant tants d'anys i sentien una mena de malenconia. Al cap i a la fi el nou lloc no era tan idoni com el antic, i els hi costava un mica d'acostumar-se. Afortunadament per als ionquis, hi havia una mena de conducte d'una antiga riera on es podien aixoplugar com feien a la barraca d'uralita del solar, de manera que podien passar les seves col·locades sense haver de fer nosa o empipar els veïns. La veritat és que era difícil de fer nosa a la gitanalla que se les campava per allà i que estava del tot introduïda al comerç de drogues, tanmateix sempre hi havia algun veí jubilat a qui no agradava haver de passar pel damunt de cossos ajaguts a terra i protestava. Finalment els consumidors s'havien marginat al forat de la riera que encara que era fosc i humit i protegia poc quan plovia doncs tota l'aigua anava a parar allà, el cas era que quedaven apartats de la vista dels passejants i del veïnat.
I mentrestant l'ajuntament veia que tota la despesa que havia fet en remodelar el barri no havia servit per foragitar els drogoaddictes i els seus proveïdors, ni les prostitutes que seguien fent la seva feina com si res. Ja no hi havia més estratègie
s a seguir per tal de fer-los canviar de lloc, que no fossin les purament repressives. Posar guàrdies uniformats les vint-i-quatre hores a un lloc no solucionaria res, doncs ja es veia que podien canviar de carrer si les circumstàncies així ho exigien. S'hauria d'incrementar la vigilància policial a tot el barri, amb el perill que marxessin cap a un altre districte de la ciutat i seguissin en les mateixes. Finalment l'ajuntament, que volia recuperar el barri per la seva situació estratègica, i desplaçar la droga i el comerç sexual cap a la nova perifèria, va negar els carrers d'agents i de furgons i va començar a practicar detencions massives. Això no va agradar gens als veïns, que eren detinguts en comptes dels delinqüents, i als que no agradava gaire la policia i els seus mètodes repressors. Al cap de poc, la revolta al barri era irrefrenable. Els veïns emprenyats tombaven cotxes de la policia i perseguien els agents a garrotades i pedrades, llençades amb molta mala llet. Després varen venir els saquejos de botigues, de supermercats i fins i tot de les sucursals bancàries. Al final va haver d'intervenir l'exèrcit que per mitjà de tancs va poder restablir la situació de normalitat.
Al carrer que havia substituït el darrera de la tanca, ja no hi havia ningú que negociés amb drogues o exercís la prostitució. Ara eren tots a un solar de la rodalia, a uns dels barris de nova perifèria on es construïen cases barates per als immigrants que arribaven en onades de tots els racons del món. Tot i que podien haver tornat sense cap problema a qualsevol dels carrers del seu antic barri, havien comprés que allò era ara el centre de la ciutat i que no valia la pena enfrontar-se a l'exèrcit per tal de fer allò que els hi deixaven fer en un altre lloc. Els penjats de tota mena sota els efectes dels narcòtics varen construir amb l'ajuda d'uns paletes d'una obra veïna un sopluig que els hi servís per passar les elucubracions. La policia, uns altres agents d'un altre barri, passaven a les hores menys concorregudes i trobaven un parell de meuques i camells que s'enduien a la comissaria perquè sortissin l'endemà sense càrrecs. L'ajuntament es plantejava de foragitar-los d'allà doncs ja començaven a haver queixes dels veïns, encara que la major part d'ells participaven en el negoci i compartien els seus guanys.