darrer sopar

és interessada per naturalesa. Interessada per bens materials, s'entén. La veritat és que hi ha poques persones que vulguin realment nodrir-se l'ànima amb l'aliment eteri que proporciona la reflexió. Això és complicar-se la vida, pensen. És molt millor, més senzill, cultivar el cos que la ment, deixar-se arrossegar per una vida dissipada i acabar sent com un dels antics filisteus, que no pas enriquir-se amb la saviesa i la bellesa espiritual.
I s'estimen molt més ser deixebles de la hipocresia per tal de satisfer un benestar purament corporal.
Una veritat com un temple, sí senyor! Una paràbola poètica molt ben trobada!
I amb la teva acostumada habilitat, inigualable!
Una abraçada!