Damunt la terra , plantarem creus de ferro

Plantarem creus
damunt la terra,
per nínxols fabricar
on la vida poder realitzar.
Com infants enganyats,
dos creus ens van donar
i la il·lusió ens van dissenyar
de pintura poder la pintar.
Els seus comptes son allargats
i les vides segur ens partiran,
dos érem per tirar endavant
i junts al cel blau volíem pujar,
però ells, els peus vent lligats
a nosaltres ens van deixar
i tot de sol a sol treballant,
els nostres cors van assecar.
Pintaran les parets de color blanc,
el terra ompliran per treure el fang
i arbres plantaran per recordar el camp,
els rius, com la gent gran aniran soterrant
i com a cucs afamats la terra devoraran
on com animals ens transportaran,
dins el ventre de serps infernals,
per el jou de la societat poder-nos posar
i així amb el cap ven amarat
el nostre cel blau no poder ni mirar,
el que ells ven bé san cuidat d'anar pintant
amb els colors dels nostres ulls plorant
i de la nostra sang quan ens la van robant.
Plantarem creus
Damunt la terra
Per nínxols fabricar
On al fi de la nostra, seva, vida ens posaran.