D'Amor Amagat

Mira. Mira com es miren aquells dos que en el carrer parlen baixet i pels ulls volen arribar al fons de l'altre. No et diuen res?. No et demostren el que és l'amor amagat?. Mira'm, mira'm i t'ho explicaré.
Aquesta mena de llenguatge secret, entre els enamorats, no és meravellós que tinguen aqueixa complicitat i que a més la demostren sense cap prejudici?
No siguem tu i jo com aquells dos? Mira'ls... Tan enamorats, tan covards... Aquella dona amb l'anell de casada que desitja que aquell forner li diga que no pot viure sense ella, que no s'imagina un dia sense el pa fet especialment per a ella. No, no, em vas dir tu; "aquell home no la vol". Jo em vaig quedar sense paraules, veia tant d'amor en aquells rostres...!. Al dia següent vaig tornar a parlar amb tu, i et vaig dir: "Saps que quan algú sent qualsevol tipus d'atracció física per una persona, aquesta acaba sentint-ho quasi a flor de pell?. I tu em vas dir; "si fos així, tot el món estaria enamorat de la persona que desitja. Fixa't; si jo sent atracció per tu i tu la sents per un altre algú dels dos acabarà perdent", "i per què perdent?. Tal vegada jo sentia més atracció per tu, i aleshores faria bé en estar amb tu, no creus?". I et vas quedar callar, pensant.
De sobte vaig pensar moltes coses, però no vaig tindre valor per dir-te-les. "Mira'ls, mira'ls, no són aqueixos gestos el amor?. No són aqueixos somriures la felicitat?". "Si, però sobre aquest tema ja havíem discutit, els dos estan enamorats. En canvi, el forner no vol a la dona casada". "Si que la vol! Soles que no ho sap, que no s'ho imagina, no entra dins dels seus esquemes, veu l'anell de casada i es torna enrere, o qui sap si l'home està casat o té una dona que el faça companyia?". "Aleshores el que jo deia, que no la vol". Ja estem una altra vegada en el mateix d'abans... "I si l'amor és més simple que tot açò? I si en realitat es volen i ningú té valor per dir-ho?", "aleshores, seria com si no s'estimaren...", "veus? M'has donat la raó!". Vaig acabar la conversa amb un somriure molt ampli.
"De què serveix l'amor quan no ets capaç de dir el que sents?". "L'home és covard i misteriós, no pot acceptar un no com resposta i en canvi, es diu a si mateix que està casada, que ella és així en tots i no soles en ell, però sempre que es troben el fa dubtar, i ell a ella també. Mira'ls, no sabem ja com actuar. Comencen a sobrar les paraules per a ells, no creus?", "no sigues exagerada, reina! Les paraules són allò més important en una relació, es que no ho veus?", "No són igual d'importants els abraços i les besades? I en canvi, mira'ls... Mai s'arrimen més del que és necessari". "Ja està clar, això és perquè no es volen". Xè, aquest home no entén res...
QUE NO SÓN ELS MEUS ULLS CAPAÇOS D'EXPRESSAR-TE EL QUE SENT, DE DIR-T'HO POQUET A POQUET, RECREANT-ME EN ELS MEUS SENTIMENTS QUE ALHORA VULL QUE SIGUEN TEUS? (o t'ho he de tornar a explicar?)