Dalt del faristol

Conceptualment regiro els pensaments
embullats per les hores de son
amb rítmica perseverança acaronen
les paraules i els fets
emmagatzemables i volàtils
com pets al vent que retornen
a les narius escaldades de sobreabundància
el peritoneu il·localitzable
expressa la negritud del pensament
la torrentada d'imatges persegueix
un fi desconegut, un objectiu
de consol i benaurança
els minuts transcorren sorruts
com enterques estaques a la tanca
la brutícia fins el coll
les olors pugen i besen
l'imaginari col·lectiu, les lloances
excessives en favor dels nomenaments
a les tribunes les partitures esgrogueïdes
parlen de miracles i esdeveniments
de grans obres de petitesa
de remuneracions esgraonades
primmirades certituds que enganyen
els ulls dels patriarques
amb la seva lluminositat emparaulada
amb estranys reflexos
a hores intempestives
les matinades impossibles revelen
el desgrat de les generacions
enfront les paraules buides
flotadores com globus
aerostàtics desinflats
per la manca de lucidesa dels representatius
inventar-se mons elucubrats
liquidifets per l'enyorança
aquest corcó implacable
pelegrina les entranyes per estranys viaranys
sempre cercant l'aire
la sortida olorosa, deixa
de patir l'ensenyament de les llengües
amb positivisme explora
bacteris i dipòsits
de biomassa estrafeta, sembla
un munt de fems
o l'herbei vora el camí que delata
les innombrables passades de les rodes
els al·lucinatoris esglais
la solitud del pensament
contrariat per la manca de tarannà
de les preposicions i els adverbis
s'amaguen amb pressa
damunt la pedra cremada
arrodonida per les prevaricacions
de segles, impàvids
els instants trontollen
amb cada sotrac dessota
les rodes amanides
amb olis perfumats i vinagres
de procedències llunyanes
alhora properes per l'espetec
dels motors i les tecnologies
canviem de femer
enfonsem la llengua al terra
plantem la llavor
donarà servitud duradora
anys i panys de disconformitat
enmig de les robes balderes
de les herències mal documentades
que aboquen al destí com pedres
aboquen a les altres al cingle
amb repicar sorollós
s'amunteguen en un moment
després de l'allau
trobeu les raons
el repicar de les dents sobre l'asfalt
impossible d'assabentar-se del temps
que per motius descriptibles
es pot aturar a voluntat
endarrerir o ajornar amb un cluc d'ull
com ara es fa amb les tronades
que fugen de l'esperit emprenedor
com de les calors de la canícula
de les humitats pujades
que estronquen el desenllaç
per dissort de viatgers
no es pot encerclar la temença
ni pair altres navilis

Amb seguretat nouvinguda
es defensen criteris abassegadors
es daltabaixen els aspirants
per finestres ampliades
que criden a la pau en va
no poden sofrir de veure
les corrues de fugitius
mirant amb ulls entelats
el futur que se'ls escapa
el parer de les masses
menystingut per qui no en pertany
reivindica espais, atura
la puixança dels captius
ara es pot estomacar
el nas de l'adversari
amb traïdoria, a recer de les ombres
ítem les més esbojarrades
àdhuc els que no pensen
diuen paraules trasbalsades
les llancen a la cara
com pedres cantelludes
en rampells inconfesats
esperen el prodigi de les ciències.