D'allà on sóc

I jo sóc de les estrelles i de la llum. I també de la terra, creadora de tot i de res. I de l'aigua, vivenda d'alguns, vida d'uns altres. I sóc de la mare i el pare, que em van tenir. I del sol que m'il·lumina i de la lluna que m'enfosqueix. I de l'aire que respiro a tothora, encara que no me n'adoni. I de les fulles que cauen a la tardor, i de les flors que neixen a la primavera. I si em preguntes d'on sóc, et diré que no ho sé. et diré que quan estic aquí, sóc d'aquí, que quan estic allà, sóc d'allà. I com que no estic ni aquí ni allà, si no sobre una terra de nom inventat i envoltada d'olors, perfums i substàncies del que en diuen aire,`puc dir-te que no sóc de cap lloc real. Que només sóc d'on estic jo. Del meu cos, del meu cor, de la meva ànima. I de mi.