Cupido ja no te ales

Un relat de: Trossets del que penso
El meu amor s'ha cansat de viatjar
de fer maletes i deixar-se emportar.
De demanar perdó
i oportunitats.
El meu amor ja s'ha gastat
i Cupido ja no té ales,
per poder seguir volant.
Es va deixar les fletxes,
i la punteria ha perdut.
Ja no és mou res dintre meu
quan algú nombra el teu tu.
La brúixola del meu cor,
ha perdut el nord marcat,
el que de petits vam dibuixar,
en els somnis d'estimar.
Ja no sóc el teu àngel
ni tu el meu cel.
On vam deixar aquells petons
dolços com la mel?
El meu Cupido ja no té ales
i és un simple mortal,
que camina per la terra
plorant llàgrimes de sal.

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer