Cercador
Crònica d'un canvi
Un relat de: undetants23- Compartir:
Pretenc arreglar la meva vida. Fa un parell de dies vaig adonar-me, per sort i a temps, que gran part dels meus problemes veien arran d'una addicció. SOC ADDICTE. Addicte a la masturbació. Sona greu, i sona malaltís, però sóc un noi alegre, diria que intel·ligent i amb una sèrie de problemes familiars considerables. Actualment tinc parella i gaudeixo amb ella del sexe igual que deveu gaudir tots vosaltres. No sóc cap reprimit sexual, no sóc cap ésser estrany, sóc un ciutadà més d'una gran urbs, amb, com ja he dit, un seguit de problemes importants.
El fet és que des de ben jove vaig començar a masturbar-me, com tothom suposo. A l'adolescència les coses no van ser gens fàcils (problemes familiars seriosos) per a mi i vaig trobar en la masturbació una fàcil via d'escapada de la realitat: dóna plaer, relaxa i et transporta a un món diferent.... és com una droga, com fumar-se un porro. Fins aquí normal, però la qüestió és que m'hi vaig acostumar. Sempre que tenia un problema, em masturbava. Però no conscientment, sinó que no relacionava el problema amb la masturbació. Simplement em venia de gust i ho feia.
Poc a poc m'he anat adonant de com aquesta afició ha afectat tant a la meva vida.
Principalment m'ha originat estats de depressió, sentiment de culpabilitat, dificultats de relació.... collons quan ho veig escrit es veu important tot això, però clar, és la meva vida i és el que he viscut. He utilitzat la masturbació per escapar de problemes que em superaven, que eren massa per mi.... el que passa es que m'ha repercutit negativament afectant-me en els estudis i tot.
Bé ara m'he adonat que aquesta és l'arrel del meu problema. Proposo de no masturbar-me més per escapar d'una realitat agoviant i incomoda, proposo d'afrontar les coses com són. En seré capaç?
Comentaris
-
Ironia o realitat?[Ofensiu]Jere Soler G | 11-11-2007
Deu ser un relat irònic, no? No ho tinc gaire clar i per això t'ho pregunto. En tot cas te'l comentaré com si tot ell no fos ironia, perquè sàpigues què en penso.
Dius que ets addicte a la masturbació; vols dir? Jo sóc addicte al menjar, si estic un dia o dos sense menjar en trobo fatal: mal de cap, d'estómac, feblesa, desmais. Sóc addicte a dormir: si no dormo vuit hores cada dia no serveixo per a res. Afortunadament menjar i dormir són addiccions que puc sadollar fàcilment, potser per això no les considero realment addiccions, ni jo ni la societat. No passa una mica igual amb la masturbació?
Escrius:
"Poc a poc m'he anat adonant de com aquesta afició ha afectat tant a la meva vida.
Principalment m'ha originat estats de depressió, sentiment de culpabilitat, dificultats de relació..."
Seria interessant per a mi saber com arribes a aquesta conclusió. Et puc dir gairebé amb absoluta seguretat que és errònia. Jo buscaria l'origen dels teus problemes de depressió en això que escrius:
A l'adolescència les coses no van ser gens fàcils (problemes familiars seriosos)
sóc un noi alegre, diria que intel·ligent i amb una sèrie de problemes familiars considerables
Després dius:
Bé ara m'he adonat que aquesta és l'arrel del meu problema. Proposo de no masturbar-me més per escapar d'una realitat agoviant i incomoda, proposo d'afrontar les coses com són. En seré capaç?
Crec que és important que no l'erris al descobrir l'arrel dels teus problemes; i sincerament et dic que si la culpa la tingués la masturbació, el 90% de la població estaria deprimida, i l'altre 10% serien gent no gaire de fiar. La masturbació és allò que tothom fa i que gairebé tothom diu que no fa. És una característica humana, present també en d'altres primats. En l'ésser humà, però, té el meravellós afegit de la fantasia que ens permet d'inventar móns inexistents i sadollar desigs que en la vida diària no són ni possibles ni convenients. La masturbació pot ser també un remei sobretot per a persones que per la raó que sigui no poden tenir parella; o inclús per persones que tenen uns desigs la realització dels quals seria perillosa o fins i tot negativa. La masturbació els pot desfogar, evitant una repressió que els convertiria en psicòpates potencials. La masturbació pertany a l'intim de la persona, és territori privat i exclusiu, territori nacional "d'un mateix" i hem d'evitar morals culpabilitzadores, que no són altra cosa que intromissions desestabilitzadores en el dret individual a ser lliures i a fer amb el nostre cos i amb les nostres fantasies allò que ens roti, mentre no fem mal a ningú.
En la masturbació només s'han de tenir algunes consideracions: que no sigui una excusa per a no buscar relacions reals, que l'esgotament no ens faci incapaços amb persones reals, mantenir unes mínimes normes d'higiene, no esbombar-ho als quatre vents ja que és una realitat íntima i només compresa per nosaltres, no fer-la servir per molestar ningú mitjançant exhibicionisme, i qualsevol altra consideració de sentit comú.
Bé, és només la meva opinió.