Crits

La conversa es desenvolupava amb serenor, fluidament, en mig del carrer, a una cantonada o a la parada de l'autobús. De sobte tots els congregats giraven el cap i miraven un lloc fix d'on venien unes veus pujades de to. La parella ja no conversava sinó que directament s'havia llençat a engegar-se crits l'un a l'altre. L'home feia grans escarafalls mentre el seu to de veu era exageradament elevat. S'estaven assabentant de la conversa fins els que hi eren a l'altra banda del carrer. La dona no es quedava enrera i amb la seva veu grinyolant i aguda deia el nom del porc al seu home. Finalment la dona ho finalitzava tot plegat donant una sorollosa bufetada a la seva parella que girava cua i se'n anava. Era freqüent que tinguessin aquesta mena de discussions enfurismades que posaven els pels de punta només de presenciar-les. No li donaven cap mena d'importància al fet d'escridassar-se doncs era per la parella una cosa tan habitual que ni se'n adonaven. També hi havia crits a la consulta del dentista. El metge era un personatge malhumorat que quan no trobava els instruments arranjats a sobre la safata de la manera que ell preferia començava a llençar per la boca tota mena d'imprecacions a la infermera que li hagués tocat de torn. A la consulta hi havia més metges i tots cridaven de tant en tant, i també cridaven de vegades els clients que es veien sorpresos pels instruments dissenyats per les labors de reconstrucció dental i que en sentir el mal deixaven escapar un grunyit en mig de l'anestèsia local i de l'enuig de l'extractor de líquids salivals. El fet era que més d'una vegada algun dels clients s'havia aixecat amb la boca tota sangonosa per la operació i havia endegar un bon cop de puny que havia deixat les dents i els queixals del facultatiu llestos per a una intervenció d'urgència. Quan això passava la cridòria era considerable i les escenes d'histerisme es propagaven al llarg i ample de la consulta. De totes bandes s'aplegaven els altres membres del personal i, amb una mica més de retard, els clients que romanien esperant a la sala.
Els crits eren de totes les mides i colors. Hi havia de persones joves i de madures, de homes i dones, de les infermeres i dels dentistes i tot finalment per a reduir l'agressor que era conduït a la sala annexa per tal que esperés calmosament fins que arribés la parella de policies que se l'endurien cap a la comissaria per tal de prendre-li declaració i iniciar els tràmits judicials per l'acusació de lesions. Quan els burxadors elèctrics no funcionaven a la manera que el dentista cridaner desitjava aleshores començaven de nou els crits. Al·legava que havia estat manipulat i que els controls fixos que hi tenia l'aparell al seu ventre havien estat tocats per algú maldestre que havia desllorigat els engranatges fent que les velocitats que donava el burxador no fossin els acostumats. La pluja de maledicències i insults la rebia la infermera que assentia amb paciència sabent de sobres que no havia variat la velocitat de cap manera, en tot cas s'havia modificat l'estat anímic del conductor de l'instrument. Al carrer, a la xarcuteria, la parella baladrera encetava de nou una conversa amb grans paraules dient-se de tot per la despesa que feien. L'una deia que poc i l'altre que massa i així s'anaven insultant i dient paraules gruixudes per a agran astorament de les senyores que esperaven a la cua que els hi arribés el seu torn de fer les comandes a la xarcutera, que acabava per ficar-se a la conversa amb el mateix volum que empraven els dos. I seguidament totes les senyores de la cua feien el mateix fins que la botiga semblava una olla de grills, esvalotada per la cridòria de tots plegats en mig dels embotits i altres productes assecats que hi penjaven. Finalment els cops de bossa eren la tònica fins que la policia de la zona alertada per algun veí col·laborador es feia pressent i dissolia l'avalot primer amb bones paraules i en veure que aquestes no donaven cap mena de resultat fent servir la coacció i desenfundant les porres. Les senyores s'escandalitzaven pel que consideraven un abús d'autoritat per part dels agents i pel fet que tenien compres a fer a la xarcuteria i no se'n volien anar. La parella tornava cap a casa amb el cistell mig buit doncs no s'havien posat d'acord en que comprar i un cop a dalt començaven de nou a debatre amb bones paraules els errors de cadascú. Que si havien comprat massa poc i hi haurien de tornar l'endemà i l'altre que deia que si compraven massa les menges es feien malbé i no eren tan saboroses un cop cuinades. Com que no es posaven d'acord van començar un altre cop a escalfar-se progressivament fins que els crits ja es podien sentir per part de tot el veïnat que escoltava pel celobert o que senzillament compartia alguna paret amb la parella i no havia de parar l'oïda per assabentar-se de tot el que passava. Finalment un espetec sec i punyent era el resultat de la cleca que com sempre finalitzava la conversa. L'home escurava les escorrialles de la seva tassa de cafè i tot seguit anunciava que se'n anava a cal dentista doncs li havien de fer una ortodòncia.
A la fàbrica no quadraven els comptes. L'encarregat enfurismat treia foc pels queixals. Primerament només era palpable el seu emprenyament pels ulls espurnejants on hi havia un rerefons humit que denotava el seu estat d'ànim. Seguidament començava a moure els braços com un ventilador amb masses revolucions i a treure la llengua amb ansietat com volent respirar més aire del que hi havia pels voltants. Finalment l'escridassada era imminent i ja els empleats feien unes passes enrera per tal d'evitar l'esclafit tronador que els hi venia a sobre. Els crits arribaven tot seguit. L'home es queixava de tot plegat, de la mala producció, de l'estat de comptes i de les pauses per esmorzar massa prolongades. Tot això ho expressava en un reguitzell de maldiences que feien esfereir els seu subordinats. Finalment apareixia el gerent de la fàbrica que estava per sobre de l'encarregat i engrescat per la cridòria ell mateix es posava al nivell i etzibava crits a tort i a dret. Els empleats que no volien ésser atropellats de cap manera pels dos petimetres que ja s'estaven estirant de la corbata, entraven a la brega i amb ondulacions de mans i braços expel·lien els seus arguments als dos contendents. Com que ningú no avisava la policia al polígon industrial on es trobava la fàbrica, ells mateixos havien d'asserenar-se a poc a poc. El cap manava unes quantes ordres inútils que mai no es complirien i girava cua tancant-se al seu despatx enrojolat per l'escàndol que havia provocat. L'encarregat al seu torn reproduïa les actituds del cop i donava unes altres ordres menors a les que de seguida els empleats donaven compliment. Seguidament marxava cap a una altra banda de la fàbrica i aleshores els obrers aprofitaven per a fer un cafè i esbargir-se una estona jugant a les cartes. Ja no hi havia més crits en una bona estona. A cal dentista ja arribava l'home que va trobar-se només d'entrar que hi havia un escàndol considerable doncs la cua d'urgències era llarga i tothom es queixava que allò no podia ésser. Les escenes de crispació es feien cada cop més intenses fins que un dels clients no se'n va poder estar més d'expressar la seva ràbia i encarant-se amb uns dels metges va començar a treure per la boca tota mena d'insults cridats a tot pulmó. El metge que no es quedava curt en pol·lemitzacions d'aquesta mena li respongué amb la mateixa ferocitat fins que al cap de poc temps ja tothom cridava i s'empentava. L'home pensà que allò era un desastre i que ja en tenia prou dels crits a casa seva com per haver de sentir-ne a cal dentista així que se'n va anar. Havia demanat el dia lliure a la fàbrica per fer-se la intervenció als queixals que li era necessària i que havia estat prorrogant durant molt de temps. En arribar al seu cotxe es va adonar que hi havia una urbana posant-li una multa. Ell va pregar amb bones maneres que li tragués però la dona no volia entrar en raó. Finalment varen començar a dir-se coses que no reproduirem fins que ja hi havia una rotllana de gents cridant-se els uns als altres i un furgó de la policia fent acte de presència per tal de dissoldre el tumult.
Els policies seguien escridassant els detinguts a dins del furgó. Finalment varen acabar per escridassar-se els uns als altres de manera que es van formar dos grups on s'hi barrejaven policies i veïns. Els uns deien una cosa i els altres la contraria i així van seguir fins que arribaren a la comissaria. El comissari, en advertir l'avalot, va començar a bramar més que ningú fins que va aconseguir que tots callessin espantats per la violència que brollava de la seva boca. Després d'asserenar una mica els ànims els agents deixaren tots els detinguts en llibertat sota paraula de no repetir els incidents, en principi per mai més, encara que ja sabien amb escreix que era només per unes hores. El marit, que havia aconseguit de fer-se fonedís abans que es presentessin els agents va enfilar cap a casa seva ajornant un nou cop la reforma del seu dentat. En aturar-se a la parada d'autobús va observar dins d'una botiga que la depenenta s'acalorava discutint per una bajanada al respecte de l'etiquetatge dels productes que oferien. Parlava amb l'altra depenenta que opinava de manera diferent. Als pocs instants la conversa va començar a pujar d'intensitat i els bramuls finals que emetien es podien sentir a tot el carrer. De totes bandes s'aplegaven persones que no volien perdre's una discussió com aquella i des del vidre de l'aparador estant feien apostes de qui guanyaria la renyina. Tothom movia brega, de primer tímidament, amb la boca petita, fins a engrescar-se de debò. Els crits que provenien del carrer aücant les dues contendents feien que els propis de les dues noies quedessin ensordits. Finalment l'excés de cridòria passà la factura corresponent i com que ja havien esbargits els seus instints agressius la gernació que hi havia agombolada als seients de la parad
a de l'autobús i als bancs de carrer que hi havia pels voltants es va anar dissolent per a esmerçar el seu temps en ocupacions més galdoses que atiar el foc entre les depenentes. Aquestes ja feia estona que havien deixat d'insultar-se amb la feresa del començament i, tan bon punt com l'acumulació de gent va començar a clapejar, varen fer-se amigues novament amb una abraçada sincera. Tenien una clienta, doncs una senyora grassa i amb un collaret de perles de plàstics havia entrat a la botiga i tenia la intenció de fer algunes compres. La dona era amiga d'entossudir-se per qualsevol picapunt de manera que als pocs minuts d'ésser a dins de la botiga ja estava amenaçant amb el puny clos la depenenta que s'encarregava d'ella, que no es quedava enrera i li mostrava tota feréstega un obrecartes poc esmolat que duia a la mà. La dona deia ara que la volien assassinar i que algú truqués a la policia que sinó prendria mal. Finalment va marxar tota esfereïda i persignant-se sense parar, amb una cara de sufocació que feia girar la vista als que es trobava pel camí.
Finalment va comparèixer l'autobús del marit i aquest va pujar-hi immediatament. Davant per davant del validador dels abonaments de la dreta hi havia un home que ocupava tot l'espai per passar, amb un posat allargassat i un peu endavant i l'altre enrera i vestit com un currotaco que no encertava a ficar el tros de paper per la banda i la orientació correctes. El resultat va ser que els del final de la cua per a pujar, que era nodrida de futurs passatgers, no podia avançar, la porta del vehicle no es podia tancar i l'autobús en definitiva no podia deixar la parada i avançar. El resultat va ser primerament de paciència per part de tothom que esperaven que l'home encertés amb la combinació de posicions i la cua pogués avançar. En veure que trigava i que la única opció que no prenia era la correcta algú suspicaçment va pensar que era un bromista i que ho feia a posta. Com la pólvora encesa es va estendre la indignació a la resta d'implicats de manera que varen encetar una reacció adversa a l'home que verament no sabia com fer que la maquineta s'empassés l'abonament i, finalment, els crits van aparèixer. Al final a empentes i rodolons el van obligar a colar-se dins l'autobús sense pagar, com a mal menor que el conductor va obviar doncs els dos autobusos que tenia esperant darrera ja tocaven la botzina frenèticament.
A casa seva l'home es va trobar de nou amb la seva costella. El sopar era a punt i ell el va flairar amb curiositat. El resultat fou desastrós doncs la combinació d'espècies no era del seu gust així que immediatament va llambregar furiosament la seva dona que se'n va anar dreta cap a la cuina. El marit s'endinsà a la cuina com un llamp i amb molt bones maneres i molta educació li va dir amb un filet de veu que el sopar no era del tot del seu gust i que un altre dia posés més cura a la seva condimentació. La dona es va posar histèrica en qüestió de segons i a cops d'escombra va treure el seu home del que considerava el seu espai. L'home havia transgredit els llindars de la seva intimitat. Així s'ho feu saber amb una combinació de mots aguda i persistents que va treure instantàniament de polleguera el marit. Amb veu tronadora respongué la dona amb insults i amenaces diversos fins que tornà a agafar la seva jaqueta i d'un cop de porta desaparegué de la casa. El silenci retornava a la llar. Un cop al carrer va decidir de sopar a un dels bars que hi havia a la vora i que per un preu raonable per a la seva butxaca oferien un sopar empassable sense ser bo. Un cop assegut a taula un cambrer va aparèixer de darrera de la barra i es presentà davant seu. La parleria del local feia dificultosa la conversa, imposant un rerafons de soroll, de manera que els dos interlocutors a cada frase havien d'aixecar més la veu. Finalment el cambrer es va emprenyar de no escoltar la veueta del seu client i el va insultar i se'n va anar per on havia vingut. El marit indignat per l'actitud poc professional del cambrer es va posar fet una fera i s'adreçà cap a la barra on li va propinar un cop de puny. La gresca estava servida i aviat s'afegiren altres clients de l'establiment que feien volar els plats i les gerres d'aigua fins que la policia, alertada per uns veïns entrà amb nombrosos efectius i porres a la mà per tal de posar ordre. Ho van aconseguir en qüestió d'un minut i finalment, el causant de tot l'enrenou, va poder escapolir-se de bell nou de la detenció que sí que va afectar la major part de la resta de persones que hi havia al bar. Com que no havia pogut clavar queixalada a res va pensar que l'establiment de menjar ràpid unes illes més enllà era el lloc ideal per a fer un mos. Quina va ser la seva sorpresa quan va arribar-hi i va veure astorat que un grapat d'opositors vestits amb passamuntanyes i armats de pedres i pals de fusta l'estaven destrossant en mig de la indiferència d'un grup d'agents antiavalots que no gosaven intervenir. Un d'ells va retreure aquest fet als altres cosa que no va escaure gens bé als altres que el menysprearen amb agres paraules de primer i, en veure que s'hi tornava i insistia, tragueren les porres i el començaren a picar suaument al casc per tal de fer-li la guitza. El bon home no ho podia suportar així que emprenyat l'etzibà una puntada de peu enmig de les cames al company que tenia més a la vora que respongué fotent-li amb la porra ara de debò. Els altres del grup els van haver de separar per que la cosa no arribés a les pistoles i perquè la imatge que estaven donant era molt negativa per al cos. Finalment es van calmar els ànims i, aprofitant l'avinentesa i com que als manifestants ja se'ls veia doblegats per la fadiga d'apedregar els vidres dels aparadors de l'establiment, van decidir carregar contra ells. El grup es va dissoldre en mig d'insults i crits contra els agents que varen prendre possessió de l'espai de carrer davant de l'hamburgueseria.
A l'altra costat de la cruïlla, pel xamfrà oposat, circulava un grup de sordmuts. L'home va pensar que aquells segur que duien una vida de silenci, que ell tant anhelava. Que la impossibilitat física d'exercir el dret al renec en veu alta els protegia i els feia més perfectes, que la seva discapacitat era una benedicció, un regal. Res més allunyat de la realitat doncs amb gesticulacions que els feien moure's com molins de vent o rodes d'una bicicleta aerodinàmica s'escridassaven a la seva manera i es deien les coses pitjors que hom pot imaginar.