Cridar a oïdes sordes

Un relat de: Bolet

Crido,
amb tota la força que tinc
i em quedo sense veu.

Passejo tot sol
per un laberint d'incertesa,
les cames em porten
la ment no pensa.

Els camins es fan feixucs,
la soledat com a companya
els sentiments com a enemic;
i tinc una sensació estranya.

Davant de mi
una paret em fa frenar
a l'altra banda hi ha gent
i jo els intento escoltar.

Alguns em parlen
altres m'ignoren.

Els que no m'escolto
són els que m'escolten,
i dels que estic pendent
només rebo escarment.

Sordesa
cap a tot el que m'envolta
i ella que encara no m'escolta.

Comentaris

  • Lamentable castellanisme[Ofensiu]
    ninot | 08-06-2018 | Valoració: 1

    Molt bonic el poema; llàstima que, per començar, el títol "oïdes sordes" siga un lamentable castellanisme totalment calcat d'eixa llengua, inexistent i incorrectíssim en català.

  • AiDuS | 28-05-2007 | Valoració: 9

    Saps que estic ací per al que et faça falta! ;)
    I si no et sent... Crida'm!

    Besos!

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: