Cridar a oïdes sordes

Crido,
amb tota la força que tinc
i em quedo sense veu.

Passejo tot sol
per un laberint d'incertesa,
les cames em porten
la ment no pensa.

Els camins es fan feixucs,
la soledat com a companya
els sentiments com a enemic;
i tinc una sensació estranya.

Davant de mi
una paret em fa frenar
a l'altra banda hi ha gent
i jo els intento escoltar.

Alguns em parlen
altres m'ignoren.

Els que no m'escolto
són els que m'escolten,
i dels que estic pendent
només rebo escarment.

Sordesa
cap a tot el que m'envolta
i ella que encara no m'escolta.