FUSTEROT DOLCÍSSIM

FUSTEROT DOLCISSIM -Homenatge-

Ah, homenot fascinant directe viu
hoste del text, de la paraula i raó
manobre del vers i la insistència,
crides arrossars i riberes beneïdes.

Estalvi de complexos i enganys
alces el rostre i emplenes el pit
per mostrar allò que convoca
amb el front tes de passió i clam.

Descarat, militant ferm d’allò net,
irreverent, desvergonyit i etern
foragites miopia i botonis i,
desveles platges amarades de País.

Cada bri dels arrossars, obri una
espurna d’enginy i saviesa d’adob
per manifestar veu i figura als qui,
pobrets meus, mai albiren nous designis.

*
Mous alenades d’emoció rebel
i la il•lustració creix a les grenyes
d’aquell que hoste de raó i presència
crida el jorn on collir bandera i ala.

Alces penó de vida indòmita
en un món orfe de propostes, cec i
pobre de vida, on lluiràs senyera
i crit d’amor, amerat de bé gràcil.

La follia desbocada no calcula
ni amaga la rosa dels vents per anar
més enllà de la ratlla on hi ha covards
de mires curtes que ho volen aturar.

L’estimació no entén de fronteres,
el foc escalfa i de vegades crema
als qui van per onades d’entusiasme
i rebutgen inquisidors i normes finites.

*




Heus ací un home exaltat per la
crida, l’amor i el convenciment
que vessa el que al pit li sobra
i fa bandera de goig i estima.

Fareu mostra de vida i norma
amb els cossos estesos al llebeig
on un espill ho dirà al món divers
a tall d’exemple de raó i futur.

Presoners de la flama i el contacte
signareu, enaltits, el segell de l’avenir.
Descarats, convençuts, però amables,
front als que blasmen però res entenen.

Vindran temps sense pòsits ni solls
on un espai de messes exuberants
aplegaran als qui sense mesura
arrambleu, assedegats, amb tot i amb tots.



Pep Ferrer