Cercador
Cremen les teues paraules
Un relat de: sucdetaronjaCrema!
Cremen les teues paraules
Crema el seu to.
Em cremes quan em parles
Em plenes d'escalfor.
M'esclafes i m'abraces
Em desfàs quan em parles.
Em cremes i em fas mal
Cremes amb el que fas.
Cremen les teues paraules
Cremes quan em parles
que no em dirigisques la paraula.
Ja no tinc el teu mirar
I no puc tenir-te a prop.
Cremes amb la teua absència
I amb tant que cremes
Em convertisc en cendres
Comentaris
-
I tant![Ofensiu]Unaquimera | 30-01-2007
És ben cert!
Hi ha paraules que t'encenen i no et poso exemples perquè precisament tu en sabràs ben segur unes quantes... i aquell foc mai no s'apaga, sempre manté el caliu!
D'altres t'escalfen, fan pujar la temperatura, et fan bullir, t'abrasen; fins i tot hi ha paraules que, un cop calades foc, no saben aturar-se i t'incendien: abrusant-se, et consumeixen, et socarren... i et destrueixen.
Aquell ardor que tenen el poder de transmetre pot arribar a ésser febre, i aquesta símptoma de malaltia.
O, ben al contrari, l'escalf que deixen anar pot ser signe de foc intern, d'essència viva, càlida, lluminosa, plena de guspires.
Ah, quin poder que tenen, aquestes paraules!
Tu saps aprofitar-les per fer-les dir allò que desitges comunicar: ben fet!
M'ha agradat tornar a llegir un poema teu, després d'un parell de relats en prosa.
Veig que tens molta producció! Tornaré, doncs... fins aviat!
T'envio una abraçada de les que escalfen sense cremar,
Unaquimera
l´Autor
Últims relats de l'autor
- Innocent
- 3 de novembre 2007
- 1 de novembre 2007
- Al meu germà gran
- Senyoret donyet, posa'm un suc!
- Temps
- Passat, present i futur
- Esperar, demanar, somiar, tenir, estimar
- Entre les teus mans
- Efímer
- Enamorats
- 'Adéu' en comptes de 'hola'
- L'arc de Sant Martí
- xicoteta i trista
- "T'enyore" diu el meu cor, "vull veure't"dic jo.