Crema la vida...

Un relat de: Marc Freixas
Crema la vida i ho sabem,
però creu-me si et dic
que farem créixer les arrels
a llocs d'amor inconegut.

Ara crema la vida,
i la paraula, també oblidada,
s'arrossega per terres de pobresa desmesurada
sense poder aixecar el vol
perquè no té cap antídot per obrar el miracle
i creure possible la disfressa de ballar damunt del circ irònic de la guerra
-almenys així, un somriure (tan se val) a dins de cors plens d'innocència-

Crema la vida,
crema la casa...
cremen els rostres amb massa por.
La revolta, tot just comença avui
per tots els carrers de les poblacions d'un País.
I després en vindran d'altres
que també reclamaran els seus drets.
I la lluita incansable plena de llàgrimes i somriures
trobarà camins de massa violència en un principi,
i al capdavall, un munt de felicitat inacabable.
Serà el moment d'apagar el foc
i fer créixer les arrels
de qualsevol poema constructiu
a llocs d'amor inconegut.

Comentaris

  • Tant de bo [Ofensiu]

    "... i al capdavall, un munt de felicitat inacabable."

    que sigui així com dius. Però, veig difícil que s'estengui a gaires països


    (no valoro els relats, demano que tampoc se'm valorin els meus)

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Marc Freixas

Marc Freixas

725 Relats

1418 Comentaris

820086 Lectures

Valoració de l'autor: 9.58

Biografia:
Vaig neixer a Sant Pere de Riudebitlles -poble situat a la comarca de l'Alt Penedes amb provincia de Barcelona- un 13 de gener de 1975... o sigui que jo vaig arribar quan un impresentable moria pel be de tots en aquest mateix any.
Es ben cert que jo tambe soc fill d'una generacio covarda, pero per fer-hi quelcom, faig servir el poema com a fil conductor de la meva propia vida, i aixi, d'aquesta manera ressegueixo el bell paisatge de punta a punta amb el vers ben primitiu i nu... sense poema no soc res, i aixo ho saben be la gent que m'estima i m'envolta per aquest fotut mon que ens fa viure sempre depressa i a contracorrent.
Tinc una dona meravellosa,i dos fills maquissims : la Marina de 10 anys i en Biel de 3.
Prefereixo que no em valoreu, gracies.