Cercador
Crema de Sant Josep
Un relat de: catalanadelmon- Compartir:
Posa al vas la llet, la pell de llimona i la canyella. Escalfa 5 min a 90 °C, velocitat 1. Llest. He comprat els millors ingredients: llet fresca, canyella ecològica, llimona de quilòmetre zero i ous de primera posta. De midó ja en tenia, Maizena de tota la vida. I de sucre, el blanc, l’àvia no en tenia d’altre i vull que em surti com el d’ella. Ja salivo.
Afegeix el sucre, els rovells i el midó. Barreja 10 segons a velocitat 4. La Thermomix fa que tot sigui ben senzill.
Programa 7 min a 90 °C, velocitat 3. Set minuts. Puc aprofitar-los per engegar la rentadora i fer anar la Roomba pel menjador.
Retira la pell i la canyella. Aboca en cassoletes i deixa refredar completament. Bé, completament no. La de les cassoletes sí perquè serà pels invitats, però la de les restes que queden al vas l’escuraré de seguida, com feia de petita, amb el dit com a única eina.
Està bona. Molt suau, sense grumolls. Em retorna l’olor dolça tal com la recordava. Així, una mica calentona, hi noto més cada un dels ingredients. I, com que no em veu ningú, és el moment de xuclar bé la branca de canyella i de deixar la pell de llimona neta com un ciri.
Però… No és com la de l’àvia. S’hi assembla molt, moltíssim. Però no és exactament igual. He seguit tots els passos, com quan em poso davant del teclat i toco cada nota del pentagrama amb precisió. I, així i tot, sé que hi falta algun detall.
Deixo el vas i tanco els ulls conscientment, per visualitzar la melodia de moviments de l’àvia quan la preparava. Estàvem les dues a la cuina: ella davant dels fogons i jo mirant els dibuixos animats, però tothora pendent que acabés per gaudir-ne immediatament.
Com un director d’orquestra, la miro com va afegint, a cada compàs, els ingredients. Sense deixar de remenar, ni de vigilar-me. De cop, estira el braç amunt, a la lleixa més alta, com un salt a la nota més allunyada del teclat i agafa el moscatell de l’avi. Em mira, em fa l’ullet i n’hi afegeix un raig de res.
Obro els ulls. L’acord final és important, certament. Però tots els elements d’una partitura són determinants: els silencis, si fas o no pizzicato, quan l’esquerra acompanya o quan mana, la pressió que fas sobre les tecles …
La pròxima vegada hi afegiré moscatell. I temps. El meu temps.
Afegeix el sucre, els rovells i el midó. Barreja 10 segons a velocitat 4. La Thermomix fa que tot sigui ben senzill.
Programa 7 min a 90 °C, velocitat 3. Set minuts. Puc aprofitar-los per engegar la rentadora i fer anar la Roomba pel menjador.
Retira la pell i la canyella. Aboca en cassoletes i deixa refredar completament. Bé, completament no. La de les cassoletes sí perquè serà pels invitats, però la de les restes que queden al vas l’escuraré de seguida, com feia de petita, amb el dit com a única eina.
Està bona. Molt suau, sense grumolls. Em retorna l’olor dolça tal com la recordava. Així, una mica calentona, hi noto més cada un dels ingredients. I, com que no em veu ningú, és el moment de xuclar bé la branca de canyella i de deixar la pell de llimona neta com un ciri.
Però… No és com la de l’àvia. S’hi assembla molt, moltíssim. Però no és exactament igual. He seguit tots els passos, com quan em poso davant del teclat i toco cada nota del pentagrama amb precisió. I, així i tot, sé que hi falta algun detall.
Deixo el vas i tanco els ulls conscientment, per visualitzar la melodia de moviments de l’àvia quan la preparava. Estàvem les dues a la cuina: ella davant dels fogons i jo mirant els dibuixos animats, però tothora pendent que acabés per gaudir-ne immediatament.
Com un director d’orquestra, la miro com va afegint, a cada compàs, els ingredients. Sense deixar de remenar, ni de vigilar-me. De cop, estira el braç amunt, a la lleixa més alta, com un salt a la nota més allunyada del teclat i agafa el moscatell de l’avi. Em mira, em fa l’ullet i n’hi afegeix un raig de res.
Obro els ulls. L’acord final és important, certament. Però tots els elements d’una partitura són determinants: els silencis, si fas o no pizzicato, quan l’esquerra acompanya o quan mana, la pressió que fas sobre les tecles …
La pròxima vegada hi afegiré moscatell. I temps. El meu temps.
l´Autor
5 Relats
2 Comentaris
3788 Lectures
Valoració de l'autor: 5.00
Biografia:
Perquè m'encanta observar el meu voltant i explicar-ne tots els detalls, els que es veuen i els que m'imagino per pura diversió. Perquè m'agrada dibuixar amb paraules, tot de records o pensaments que venen i van. Perquè desitjo que qui em llegeixi s'endinsi en el meu món i ompli una mica més el seu.Us invito a llegir el meu blog personal catalanadelmon i el blog del viatge a Nova Zelanda.