Corrupció i justícia distributiva

Existeixen moltes maneres de què el dolor, el patiment i la inharmonia es reparteixi arreu del nostre planeta. Unes són relativament casuals i em refereix als desastres naturals; així i tot s'ha d'afegir que quan aquests ocorren sempre reben més fort els de sempre: Els pobres, els desposseïts, els que enlloc de cases tenen barraques que un cop de vent, ja no parl d'un tifó o d'un huracà, els hi furta tot. No tan sols la barraca, sinó tots els seus medis per sobreviure. Per adonar-nos que la riquesa està mal repartida, no manca haver estudiat a la Sorbona, i assabentar-se que en un planeta on ¾ parts dels seus habitants viuen dins de la pobresa, fa ben palesa l'afirmació.
Pel que he dit, sembla que la mort també té un component econòmic. Malgrat a vegades, no totes, estableix un mateix raser. Exemple fou el tsunami que assolí les costes de l'Índia, l'any 2004, el qual no va distingir els indígenes dels turistes i els igualà en la destrucció i el patiment.
Quan dic que hi ha moltes maneres de crear disharmonia, pensava en què moltes accions humanes en són causants i en gran part dins del món de la política. M'explicaré, totes les formes i maneres de corrupció econòmica, ètica i moral, creen un malestar que afecta a tot el col·lectiu, o millor dit a moltes persones que tenim sensibilitat personal i també social. Per a mi qualsevulla corrupcions polítiques d'unes persones triades a les urnes pels ciutadans per gestionar "la cosa pública" afavorint els interessos generals (no particulars, ni de partit que és aquí on es confonen, els que empren la democràcia per catapultar-se pels seus interessos), malmet la confiança en el sistema democràtic i és generador de decepcions i d'abstencions en períodes electorals.
Quan ocorre la corrupció, ja sigui per acció o omissió alguna cosa ha fallat que ha permès que uns "delinqüents comuns", emprant els seus càrrecs públics, hagin fet una sèrie d'accions per a folrar-se i cobrir-se el ronyó sense tenir en compte, perquè foren triats. Responsables també qui els col·locaren en els seus càrrecs i no crearen uns sistemes de control, perquè això no passés. Tal volta no interessava, vist com anaven a dojo les "visas".
Darrerament ens apareixen malalts públics: Persones que es paguen les diversions del piu amb doblers dels ciutadans, enganxats a la polsina blanca; persones que no saben dir que no, excepte a apujar-se el seu sou quan els hi convé; pilotades urbanístiques per afavorir a amiguets constructors emprant la capacitat legislativa(llegiu Plans Territorials, i requalificacions de terrenys); tot això fa pudor de tuf, de resclosit que estarrufa i el més curiós és que apareixen com a bolets ara que han perdut el poder i es troben a l'oposició i no tenen capacitat per controlar-ho i els fiscals anti-corrupció poden fer la seva tasca sense obstruccions interessades. També és curiós que gran part d'aquests personatges d'empastre, es trobin dins del partit majoritari opositor, el qual vaig batejar com a Pius Pius, ja que tan a prop es troben del Vaticà i de la Conferència Episcopal Espanyola.
Que el que està passant era d'esperar. Idò que vos diré, érem molts els que sens tenir dots endevinadores ho pressentíem. Ja hi havia històries anteriors de poca netedat, que donaven la clau de per on anirien els tirs, quan s'obrís la caixa de Pandora i a fe de Déu que s'ha obert.
He pogut accedir a certs epígrafs de la ponència que es debatrà en el proper congrés estatal del Partit Popular, i adonar-me'n que es troben molt a prop de la CEDA. Pels qui no coneguin les sigles, explicar que fou el mateix que AP (unió de totes les forces de dretes, extrema inclusiu durant la II república i guerra incivil). El més curiós és que li estan fent el llit a en Rajoy; basta veure la darrera espantada de la Presidenta del PP Basc Maria San Gil, que es desmarca de participar en la redacció de la ponència política del congrés de juny, per: "diferències de criteri fonamental". A tot això Rajoy demanà als dirigents del partit, paraules textuals: "No parlis en públic" i "no et fiquis en embolics". Sembla que troben massa moderat a en Marianito i volen que en el congrés s'imposi l'ala dura o sigui el Còlera Diví de l'Aguirre i sequaços. Hi haurà clatellades i qualcuna hòstia. Ara ja es comencen a treure els ulls, malgrat que, cara a la galeria, es vulguin mostrar com a bons germans; i un be negre en potes rosses¡. Em sembla que amollen tantes mitges "veritats" o mentides senceres, que ni ells mateixos s'entenen i es munten una pel·lícula, molt dolenta, patètica i d'òpera bufa, on el principal tramoista li apareixen i desapareixen els personatges i a més li estan creixent els nanets del circ i la dona barbuda, té alopècia.
Havia començat l'article d'una manera, però se me n'ha anat per un altre costat. No vull deixar de dir del terratrèmol bestial que va ocorre a la Xina i la brutalitat de morts; ni oblidar el que ha passat a Birmània, malgrat no cregui que el meu record serveixi per a mitigar al dolor i patiment dels que queden. I aquesta vegada no escriure sobre el que vaig sentir quan va ocorre el tsunami del que he escrit a l'inici de l'article. Hi ha vegades, que des del meu lloc còmode, em fa com a vergonya i em qued amb el meu silenci per respecte a ells i elles, que els hi ha tocat viure a un món tal volta menys afortunat del qual on jo visc, amb totes les comoditats que gaudeix, sabent que hi ha tants d'éssers humans que lluiten a diari per la supervivència. No em queixaré pus mai de les meves mancances¡
Acabaré l'article felicitant al Grup Serra i a tot l'equip que ha fet la renovació del Diari Balears. Sent que és important que mitjans de comunicació en la nostra malmenada llengua, es modernitzin i siguin una eina per a la recuperació de les nostres arrels i identitat.


Josep Bonnín