Correspondència desconeguda

No sé quins seran els ull que acariciaran aquestes paraules, no sé quines seran les mans que llegiran aquests folis desvirgats.

M'interessa explicar i buidar. Dormir després de tantes nits, plenes de suor, crits i pensaments.

Em diuen Clara, però no és important. No necessites saber res més. Només puc dir-te que vaig ser feliç, que vivia contenta en un altre lloc, en una altra història.
De moment, no t'interessa saber res més del que ja saps, però hi ha quelcom que mereixes conèixer:



Avui plou. Avui cau aigua sobre la seca ciutat.

L'aigua regalima per les finestres com una dona regalima amb l'amor d'unes mans suaus que recorren lentament el seu entrecuix amagat i saborós.
Avui les mateixes finestres tremolen pel bramul dels trons que criden com ho fa un home amb l'amor d'unes mans que recorren el seu entrecuix destapat i saborós.
Avui el cel llampega com ho fa l'amor entre el sexe dins del llit.

I regalima. I bramula. I llampega.

Com les mans, com les mans i l'amor.

Avui el cel s'enfada, gelós dels enamorats que juguen a ser grans amagats entre llàgrimes de flor.
Avui els enamorats s'enfaden, gelosos del cel que juga a ser gran amagat entre llàgrimes de flor.
Avui jo m'enfado, gelosa dels enamorats, gelosa del cel, que juguen a ser grans amagats entre llàgrimes de flor.

Demà ha sortit el sol i els enamorats no regalimen ni bramulen i el cel ja no llampega gelós. Entre llàgrimes de flor.


No tinc ni nom ni identitat. No tinc edat ni sexe. No tinc res ni ho tinc tot. No tinc llàgrimes ni petons. No tinc gustos ni sabors. No tinc llum ni colors. No tinc gens però no, tampoc tinc massa. No tinc. I doncs? No existeixo? I com escric? Com em comunico? No ho faig. No tinc res. Tanco els ulls que no tinc i dormo sobre un matalàs que em falta.

Bona nit. Continuarà?