Cor presoner (No puc...)

No puc estimar a ningú més...

Doncs no deixo que ningú m'estimi,
és com si...
m'hagués prohibit enamorar-me d'algú,
és com si...
em sentis empés
per la força de l'amor
a guardar-te fidelitat absoluta,
com la que tu et mereixes...

I es que el meu cor és teu,
però...
fins quan?

No ho sé...
si tu vols,
serà de per vida,
si tu vols,
serà eternament,
fins el final dels nostres dies.

No sé si ho vols,
o ho vas voler,
no sé que sents,
ni què vas sentir,
sé que t'estimo,
i tu a mi?