Cop d'estat encobert

Un relat de: Josep Bonnín Segura

- No vull signar cap llibre més
Li deia, alçurat, al seu editor
- Se'm fa insuportable dedicar unes frases sense sentit a una persona que desconeix. No puc.
- Home, entén que és una manera de promocionar el teu llibre
- Tant se'm fot. No puc. Al manco si ho fes amb la meva ploma, però això de tenir-ho que fer amb retolador que fa més via... No que no puc.
La cara de l'editor, en Pere s'estava transmutant. Savia que quan li arribava aquell començament de crisi, es tenia que prendre una solució urgent. No seria la primera vegada que havia tombat pel terra la paradeta i havia començat a cridar a tots els que estàvem mirant. No ho podia consentir
- Be, posat tranquil, arribem a un pacte. Deu llibres més i ens anem a dinar.
En Joan, se'l mira. No li donava massa credibilitat al que deia el Miquel, malgrat sabia que mai l'havia mentit ni decepcionat.
-M'ho promets? Demana en Joan una mica congestionat de l'esforç que li havia suportat dir totes les frases anteriors.
- Si, t'ho promet, i ademés podrem, ja que tindrem temps d'anar a fer un bon dinar a aquell restaurant de la Barceloneta on em digueres que és menja bon peix fresc.
- Be, d'acord, digué el Joan una mica més seré. Se li havia passat una mica l'emprenyadura.
En Joan havia escrit el seu darrer llibre que tractava de les manipulacions d'un grup de dreta, que just ara es trobava a l'oposició. Aquest grup, no n'era encara d'hores provat, que havia permès que ocorris el major atemptat terrorista a la història del seu país, per no perdre el poder. I malgrat tot, el tir els hi havia sortit per la culata. Havien passat de governar amb majoria absoluta a perdre-la i passar a l'oposició.
La ciutadania, com tan bé expressava en Joan al seu llibre, se n'havia afartat del despotisme d'aquell grup que es deia de centredreta, quan era una dreta dura i conservadora i la seva cúpula era l'ala més cavernícola i reaccionària.
Havia iniciat un llibre d'investigació.
Al principi no pensava que arribés a trobar tota aquella immundícia. No s'ho podia creure.
No és podia creure que un representant en el parlament, d'un grup a punt d'ésser il·legalitat, per les seves relacions en l'entramat terrorista, digués la veritat. Mentre el ministre de l'interior del govern de l'estat, digués mentides, ja que, a nivell electoral, els convenia manipular la informació a fi de què la ciutadania cregués que qui havia comès l'atemptat que havia costat 192 morts i més e 1500 ferits, fos un grup terrorista de casa, no del terrorisme islàmic (com anomenàvem els que encara, en aquell moment es trobaven en el govern de l'estat i no nació). Si ho aconseguien, podien estar segur de donar un tomb al resultat electoral.
El Ministre de l'Interior, havia mentit fins a la sacietat. En Joan havia arribat a proves concloents. I l'actuació del portaveu del govern d'aquell moment, havia estat d'escàndol. Havien tingut que rompre una vitrina per treure una ensenya espanyola per fer veure a la ciutadania que emetien des de la seu del govern, mentre ho feien des d'una oficina d'una agència de premsa.
De vergonya.
Havia corregut per internet la noticia o remor, de què s'havia intentat d'alguna manera que no se celebressin les eleccions, ja que el candidat a presidència del grup que llavors seria l'oposició, el mateix dia de reflexió, provocà els ciutadans enviant-los a casa en una intervenció des de la seu del seu partit, passant-se per l'entrefolre la jornada de reflexió. Els ciutadans sortiren al carrer a reclamar la veritat de manera pacifica.

El seu llibre no havia agradat gens a tota aquella genteta.
Havia rebut amenaces, no, explícites, dels més "moderats" però si dels més extremistes. Amenaces telefòniques, pintades a casa seva, a on li reservaven un lloc "al paredón". Inclusiu li havien foradat les quatre rodes del seu cotxe.
Ara mateix signar llibres enmig de la Rambla de les flors, amb un mínim d'escorta, que havia tingut que portar obligat pel Delegat del Govern a Catalunya; se li feia insuportable. Però en el fons se sentia resguardat.
Tot ocorri en segons. Un individu alt i musculós. Al crit de "polaco", i saltant-se tots els escortes, tragué un bat de beisbol de davall d'una gavardina llarga i li entafarrà una mala ceba en tot el cap del Joan.
En Joan tomba pel terra, arrossegant tots els llibres de la taula amb aquella caiguda. Li regalimaven pels polsos uns rierols de sang que no hi havia manera d'aturar. Mentre els escortes detenien al subjecte, en Pere estorat encara, malgrat sabia que podia passar, estrenyia el telèfon mòbil, nerviossisim, pregant, ni sabia a qui, que arribés quan abans l'ambulància.
No arribà amb el temps suficient. Al Joan no el varen poder recuperar plenament i a hores d'ara es troba en estat de coma. Ben igual que diverses persones que estaran dins del tren de la mort. Ja no tornarà a escriure. Els altres no tornaran a viure.
Quan Joan mori -que ho farà d'aquí poc, això és el que diuen els experts amb la matèria: Els metges- haurà deixat un testimoni de veu, no tan sols pels que foren assassinats dins del tren de la mort, sinó també per tots els seus familiars i els ferits. Deixà testimoni de què per uns interessos polítics, és va intentar manipular la veritat fins a extrems patètics. Ell, en Joan, no es veia amb cor d'afirmar l'autoria dels qui havien fet aquella bestiesa. Malgrat tot intuí que els grups terroristes actuen amb les dates en que als poderosos els hi interessa.
Ell, amb aquell llibre, s'havia convertit amb la veu dels qui lis havien robada. Al fi i al cap era el que pretenia escrivint. No tenia cap intenció de ser famós. Tampoc de signar llibres en una paradeta del Dia del Llibre a les Ramblas de Barcelona.
Joan morí un altre 23 d'abril. Curosament, un any després de què un fanàtic d'extrema dreta el copeges al cap amb un bat de beisbol, mentre estava signant el seu darrer llibre el dia de Sant Jordi. El llibre és deia "Cop d'estat encobert".

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

l´Autor

Foto de perfil de Josep Bonnín Segura

Josep Bonnín Segura

407 Relats

921 Comentaris

537817 Lectures

Valoració de l'autor: 9.74

Biografia:
Vaig néixer a Ciutat de Mallorca l'onze d'agost del 1952.
He escrit des del catorze anys.
Sóc un aprenent de poeta.

Col.labor a les revistes: "Furn-All-Lugg" i a "Espais...de res a poc", on s'ha publicat per fases el meu recull: "Cançó de l'home de les mans arrugades i altres poemes de llum" i just ara s'està publicant per fases el meu recull "Esbart de boires"

M'han publicat (abril 2007) el meu primer recull de poemes amb el nom de "Cadències quotidianes" Edit.Can Sifre-Col·lecció L'Argentera

Maig 2009 editorial Can Sifre-col·lecció L'Argentera-prosa, m'ha publicat el llibre de relats breus: "Sota la meva mirada"

He participat en dos llibres conjunts: "10x10 microrelats" Edicions de la Quadriga S.L. i a "Erotisme som tu i jo" editat conjuntament relatsencatala.cat/emboscall.

Febrer de 2008- es muntà una performance amb la seva professora de flauta travessera Ana Belen Sánchez , titulat "La flauta i la poesia", on es conjuntaren poemes , prosa poètica i música. Es feu a l'església de l'Hospital de Sóller.


r El projecte del llibre-homenatge a Miquel Martí i Pol està maquetat, tan sols pendent de correcció i impremta. Gràcies al 25 poetes i poetesses que han enviat els seus poemes. l'editor és en Toni Cardona, Editorial Can Sifre. El seu títol serà: "Flaires d'enyor". En memòria de Miquel Martí i Pol, un poeta del poble"

Novembre de 2010 he participat en el llibre "Garbuix de contes" editat per l'Associació de Relataires en Català i l'editorial Meteora; amb el conte: "Glasonia, Història d'una volva de neu" i molt orgullós d'haver pogut compartir el llibre amb diversos autors i autores als que tinc molta estimació.

Octubre 2011 Col.laboració en el llibre de diversos autors de poesia social i de denuncia "Tensant el Vers" publicat per Meteora amb la col.laboració de l'Associació de relataires en català. El meu poema és "El prodigi del poeta"

He participat en el projecte del meu amic-poeta Marc Freixas, el seu recull de poemes s'ha publicat amb el títol "El llarg camí d'escriure" .He tengut l'honor d'escriure l'epíleg i l'amic comú Vicenç Ambrós el pròleg. Des d'aquí vull felicitar a Marc, perquè ha aconseguit acomplir el seu/ un poc meu també/ somni.

Octubre 2012 particip al llibre conjunt "Llibertat" Associació de relataires en català, editat per Meteora, amb el poemes "Esclau silenci" i "Cadenes"
Desembre 2012 al recull de contes "Les estrelles" amb el conte "Starkia i la desaparició de les estrelles"

Estim la paraula, i escric perquè el món recuperi la sensibilitat perduda, retorni a la fantasia , i visqui d'una manera més lúdica la vida.Ja hi ha prou crueltat repartida.

Sóc terapeuta energètic. I treballo l'aromateràpia i el massatge. També la gemoteràpia i flors de Bach. Havent incorporat una teràpia energètica: Sanació reconnectiva
Fa 3 anys he fet la mestria de Reiki, mètode USUI.
M'encanta quasi tota la música , toc la flauta travessera.Admir a Miquel Martí i Pol
M'encanta el seu vers "Tot és possible, tot està per fer"

"És injust que el qui porta l'eterna cançó ho faci en veu baixa" diu un vers meu.


Photobucket - Video and Image Hosting
Salvem de l'esfalt l'origen del Vol¡

Si voleu contactar amb mi, el meu e-mail: jkeops@hotmail.com

El meu bloc: Poemes de'n Josep

El meu darrer bloc creat: "Jo et portaré la llum"
Jo et portaré la llum

R en Cadena

"Helena em va encadenar i jo he passat la cadena a Camps de tristor i a Itaca"

(descobreix què és "R en Cadena")

AQUEST RELATAIRE
AGRAEIX COMENTARIS SINCERS, CRÍTICS I CONSTRUCTIUS. TOTES LES OBSERVACIONS SERAN BENVINGUDES, SÓC AQUÍ PER APRENDRE I MILLORAR! GRÀCIES!